També s’hi han adherit el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UDG i els jardins de Reggia Caserta (Nàpols) i de Miramare (Trieste)
Dos dels jardins històrics més importants del sud d’Europa, els Jardins de l’Alhambra i el Generalife, Patrimoni Mundial de l’UNESCO, i els Jardins de Vil·la d’Este, a Tívoli, s’han adherit a la Xarxa de Jardins Històrics. A més, també s’hi ha afegit el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UDG i els jardins de Reggia Caserta, a Nàpols, i Mirarame, a Trieste, que completen les noves adhesions formalitzades avui a l’assemblea extraordinària que ha tingut lloc a Aranjuez. Actualment la Xarxa de Jardins Històrics la integren 26 jardins de Portugal, Espanya, Polònia i Itàlia. Albert Robert, regidor de Cultura ha mostrat la seva satisfacció per “l’alt nivell dels membres la Xarxa de Jardins Històrics”.
Des de la Xarxa Europea de Jardins Històrics, associació impulsada per l’Ajuntament de Lloret, l’Ajuntament d’Aranjuez i la Universitat de Barcelona, s’està treballant per construir una xarxa estable que aglutini el major nombre de jardins històrics i que permeti obtenir la menció d’Itinerari Cultural del Consell d’Europa per crear una itinerari de caràcter transnacional i que fomenti el coneixement dels jardins històrics des de la vessant patrimonial i cultural, turística, d’educació i de sensibilització per la seva preservació.
A banda de formalitzar les noves adhesions, durant l’assemblea anual també s’ha presentat la memòria 2018 i el pla d’accions 2019, s’ha aprovat el reglament intern del Comitè Científic i s’ha confirmat l’organització del III Fòrum de Jardins Històrics, serà del 19 al 21 de setembre a Sintra (Portugal).
A Lloret de Mar els Jardins de Santa Clotilde, creats el 1919 i considerats Bé d’Interès Natural, són l’element cultural més visitat del municipi amb prop de 110.000 visites l’any 2018. Ubicats a sobre de cala Boadella i dissenyats pel reconegut paisatgista Rubió i Tudurí per encàrrec del marquès de Roviralta, són un dels màxims exponents en jardineria del noucentisme català.
