Arxiu

Videotrucades i xarxes socials a sociosanitaris i residències: “Per a pacients i famílies és imprescindible veure’s”

abril 9, 2020
Selva/Maresme

La crisi sanitària pel coronavirus ha fet redoblar esforços per mantenir aïllats els més vulnerables, com els avis ingressats en sociosanitaris o residències. Tallar tot contacte amb l’exterior, però, també genera neguit entre els usuaris i les famílies. Aquesta setmana, Afers Socials repartirà 1.000 tauletes tàctics a residències de gent gran però en alguns centres, com els sociosanitaris de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ja van començar a buscar sistemes per fer videotrucades o fer arribar imatges als familiars a través de xarxes socials pocs dies després de la declaració de l’estat d’alarma. “Per a pacients i famílies és imprescindible veure’s”, subratlla Laura Molina, treballadora social de l’hospital de Calella.

“El fet que els familiars no poguessin veure els pacients va ser, d’entrada molt difícil”, explica Molina que subratlla que moltes famílies vivien la situació amb certa “sensació d’abandonament”. Però la preocupació no era només per als familiars, la situació també va començar a pesar als mateixos avis ingressats a l’hospital sociosanitari Sant Jaume de Calella, sobretot aquells que tenen deteriorament cognitiu i no entenien què passava. “Anaven passant els dies i anaven veient que les famílies no venien, cada cop estaven més neguitosos”, ha detallat la treballadora social.

Per això, quan van saber que a l’hospital asil Sant Jaume de Blanes i al sociosanitari de Lloret els mateixos treballadors s’estaven començat a organitzar per fer videotrucades o utilitzar les xarxes socials per mantenir el vincle entre usuaris i familiars, es van sumar ràpidament al projecte.

Al sociosanitari de Lloret de Mar, s’han organitzat per torns perquè cada usuari –amb els suports dels terapeutes- pugui fer unes dues videotrucades amb la família a la setmana i, a més, han creat un perfil d’instagram totalment privat i d’accés restringit on pengen vídeos o fotografies d’activitats que fan. “L’instagram només el poden veure els familiars que es van sumar al projecte i només hi apareixen imatges d’aquells que hi estan d’acord, però és una bona manera perquè vegin les activitats que fem”, ha explicat Ester Garcia Vizcaíno, coordinadora assistencial i cap d’àrea d’infermeria del centre.

A Calella, on el tipus d’atenció és més hospitalària i no tan residencial, el personal també ha establert torns per fer videotrucades dos cops a la setmana. Segons expliquen Garcia Vizcaíno i Molina, el canvi en l’estat d’ànim dels usuaris ha estat immediat. A Lloret, per exemple, els primers dies van notar que alguns residents es resistien a sortir de les habitacions perquè els hi feia por que la família els truqués i no hi fossin.

“Deixaven de fer activitats i només estaven pendents del telèfon i, a més, els familiars també ho vivien amb molta angoixa, volíem que veiessin que estan bé”, ha explicat Garcia Vizcaíno. Sobretot les primeres videotrucades, remarca la coordinadora assistencial, van ser una experiència curiosa perquè molts avis no n’havien fet mai cap abans ni sabien que hi havia l’opció. “Les cares d’il·lusió són espectaculars, estan molt contents, tant els usuaris com els familiars”, afegeix Garcia Vizcaíno que diu que, a més, la videotrucada s’ha convertit en l’activitat preferida de la setmana.

Laura Molina relata una experiència semblant. En el cas de Calella, les videotrucades han suposat un “canvi important”. I posa l’exemple d’un matrimoni de 86 i 87 anys que feia dies que no es veien: “En la primera videotrucada, ella no parava de dir-li estàs molt guapo”. “És molt maco perquè hi ha moments que es queden parats emocionats veient els familiars i també pregunten sempre per les mascotes i demanen que les hi ensenyin”, ha descrit la treballadora social.