Can Juncadella és propietat d’un magnat del Kazakhastan. Els manifestants han volgut denunciar “les pràctiques intimidatòries” de la seguretat privada, tot i tractar-se d’un “espai públic”. Quan els activistes han entrat, de seguida s’ha escoltat un avís que no es podia passar i un membre de la seguretat privada amb un gos els ha intentat aturar. Els membres de SOS Costa Brava han seguit avançant, malgrat que el cap de seguretat ha sortit i els ha demanat que no ho fessin. Al cap d’uns moments de tensió, els Mossos i la Policia Local han aparegut per dissuadir els activistes “i evitar enfrontaments”.

I és que a l’inici del camí hi ha diversos cartells alertant que s’està accedint a una propietat privada, s’adverteix de la presència de gossos, hi ha càmeres constantment i uns altaveus que pretenen dissuadir aquells que entrin a l’espai.

El problema, però, és que tot aquest dispositiu es troba en una zona que, segons diverses sentències del TSJC i ratificades posteriorment del Suprem, és públic. Per això, una quarantena de membres de SOS Costa Brava han decidit fer el recorregut, a risc d’enfrontar-se amb la seguretat privada.

Procés judicial

Cal tenir en compte que els propietaris de la finca privada de Can Juncadella de Lloret de Mar, l’empresa Flinder Data S.L. -vinculada amb l’expresident del Kazakhstan– van presentar una demanda civil contra l’Ajuntament el febrer del 2020. El motiu, segons va argumentar el regidor de Promoció de la ciutat, Jordi Sais, és reivindicar la propietat del camí i així tornar-lo a tancar al públic.

Precisament, una trucada entre Sais i els cossos de seguretat ha servit per poder calmar els ànims amb els activistes, que s’han acabat retirant.

Un camí obert de forma intermitent des del 2009

El tram de Can Juncadella del camí de ronda es va tancar el 2009 després que els propietaris decidissin tancar l’accés al públic, ja que ho consideraven una propietat privada. Fins el 2016 no es va resoldre que el tram del camí havia d’estar obert a tothom a través d’una sentència judicial.

Tot i així, la propietat va optar per donar compliment a la resolució judicial però espantant a qualsevol curiós que s’hi passegés. Per això, en el moment en què un creuava el camí, sentia sonar alarmes i mentre la megafonia demanava que marxés, veia gossos o fins i tot notava la intimidació del personal de seguretat privada.