Arxiu

Troben una solució eficaç per eliminar gran part dels nitrats de l’aigua

  Un nou estudi liderat pel CEAB-CSIC troba una potencial solució sostenible, senzilla i d’aplicació immediata

En un context de canvi climàtic i d’escassetat d’aigua, els rius mediterranis no són capaços de diluir els nitrats que els arriben des de les depuradores, tot i que aquestes compleixin la legislació europea. No poden perquè no duen prou aigua. De fet, a l’estiu alguns rius baixen completament secs i tota l’aigua que contenen procedeix al 100% dels efluents d’aigües depurades.

 

Les depuradores són molt eficaces en tractar diferents contaminants de l‘aigua, com el fòsfor, el nitrogen i la matèria orgànica, procedents de les aigües fecals, però tenen limitacions tecnològiques i econòmiques per eliminar-los del tot. En rius poc cabalosos, aquesta font de nutrients extres, juntament als fertilitzants usats en agricultura, dona lloc a la problemàtica associada a l’excés de nitrats que patim a casa nostra.

 

Aquest fenomen, que anomenem eutrofització, provoca la proliferació de les algues microscòpiques i torna verdes les aigües de llacs, rius i mars. Això desencadena una forta disminució de l’oxigen de l’aigua, tan necessari també per a la vida aquàtica, afectant a la qualitat de l’aigua dels rius i dels mars on desemboquen, i repercutint fins i tot en l’economia.

 

Ara, l’equip d’investigadors de l’Urban River Lab ha confirmat la troballa d’un mètode eficaç, senzill, d’aplicació immediata i a baix cost, que ajudarà a reduir la contaminació de l’aigua per nitrats. L’estudi, publicat a la revista científica Environmental Science and Technology, afirma que deixant dins l’aigua les restes orgàniques de la poda de les plantes aquàtiques utilitzades en els sistemes de depuració natural de les depuradores, o bé abocant-hi un residu de l’elaboració de la cervesa que les cerveseres llencen, és suficient per incrementar fins a un 40% les taxes de desnitrificació bacteriana, la principal responsable d’eliminar els nitrats de l’aigua al medi natural.

 

Fins al moment, les dades s’han obtingut a través d’un experiment fet al laboratori, però els resultats preliminars dels experiments realitzats a les instal·lacions de l’Urban River Lab i al mateix riu suggereixen que els percentatges de reducció dels nitrats es podrien doblar.

 

“El millor del mètode és que és molt fàcil d’aplicar i té un cost molt reduït, a més de que és net i sostenible. La millor opció és que quan els jardiners podin les plantes que algunes depuradores tenen a les mateixes llacunes de depuració no s’emportin de seguida les restes orgàniques, sinó que les deixin uns dies a l’aigua”, explica Miquel Ribot, responsable tècnic de l’Urban River Lab al CEAB-CSIC i autor principal de l’estudi.

 

Segons l’investigador del CEAB, això aporta a l’aigua l’ingredient que falta de la recepta per a que s’incrementi la desnitrificació microbiana. “Els microorganismes necessiten un carboni de bona qualitat per eliminar els nitrats de l’aigua, però les depuradores són molt bones eliminant-lo. Al deixar aquesta matèria orgànica a l’aigua estem aportant un carboni de molt bona qualitat que fa que es disparin les taxes de desnitrificació naturals del riu, complementant així la gran feina de depuració que ja fan les depuradores per si mateixes”, continua.

 

“L’aplicabilitat del mètode és immediata. Ja s’està començant a utilitzar de forma experimental en parcs urbans de la demarcació de Barcelona on hi ha basses i llacunes. Després de molt de temps buscant la millor manera de lluitar contra la greu problemàtica dels nitrats als rius, per fi n’hem trobat una que, a més de ser molt senzilla i ràpida, ens permetrà reutilitzar residus procedents d’altres processos com la poda o l’elaboració de cervesa”, afirma Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea i membre de l’equip que ha dut a terme l’estudi.

 

“Només cal adaptar la forma de treballar i de fer les coses per posar en marxa la solució. Serà, senzillament, qüestió de voluntat”, sentencia Sorolla. “El següent pas en aquest estudi, serà el d’esbrinar quants dies seran suficients per deixar les restes orgàniques a l’aigua perquè es produeixi l’autodepuració natural i aprofitar al màxim aquest servei ecosistèmic que ens dóna el riu gratuïtament”.

 

Per altra banda, els autors afirmen que el mètode és perfectament aplicable als rius utilitzant bioenginyeria, disciplina basada en l’ús de plantes aquàtiques. La solució passa per modificar trams de rius per tal de potenciar la capacitat d’autodepuració natural que tenen els rius, com ja s’ha posat a prova en estudis previs del mateix equip d’investigadors. “Aquest mètode també podria ser rellevant per combatre la contaminació que arriba de forma difusa provinent de les aigües carregades de fertilitzants de l’agricultura”, conclou Ribot.

Publicitat

The Home Outlet

Rbla. Joaquim Ruyra, 29

17300 – Blanes

T. 937998244

TOYOTA JAPAND 21

Av. d’Europa, 50

17300 – Blanes

T. 972476406

 

VITALDENT BLANES

C/. d’Alberes, 51

17300 – Blanes

T. 972359778

CENTRE COMERCIAL ESPAI GIRONÈS

Camí dels Carlins, 10

17190 Salt (Girona)

T. 972405980

Setemcat

C/. Costa i Forneguera, 33

08370 – Calella

T. 937690448

 

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/