Arxiu

Troben un nou esquelet de bòvid de fa 3’1 milions d’anys

La campanya d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa des del passat 9 de maig i fins al 10 de juny al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica (és a dir, amb l’estructura original intacta) de fa 3,1 milions d’anys, el quinzè que es localitza en aquest indret. Juntament amb aquesta troballa s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà.
En aquesta ocasió, l’excavació s’ha centrat en el sector de Ca n’Argilera en el qual s’ha estat treballant en els darrers anys i que tant bon resultat ha donat. Hi prenen part prop de 20 investigadors procedents d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals i de disciplines tan diverses com la geologia, la biologia, la paleontologia, l’arqueologia i la restauració. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters com el Grau d’Antropologia i Evolució Humana, compartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), així com del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.
El nou esquelet de bòvid, de l’espècie Alephis tigneresi, està sencer i en connexió anatòmica i correspon a un individu adult. Juntament amb els 14 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, “proporcionarà important informació per conèixer tant l’evolució d’aquests bòvids com de les seves dinàmiques socials”, han recalcat els esmentats arqueòlegs.
Mort sobtada
Durant el temps que va ser actiu, l’antic llac en el que es troba ubicat el Camp dels Ninots va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure-hi i per trobar-hi aigua i aliment. Aquesta fauna va morir sobtadament, per causes que encara avui es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac.
Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per tal de desenterrar i recuperar les restes fòssils. A dia d’avui s’han obtingut més de 25 esquelets de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb nombroses restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus.
 
Plantes aquàtiques i amfíbies
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment.
A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, els del Pliocè contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.
 
L’evolució climàtica
Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una seqüència sedimentària contínua, molt ben conservada i amb un alt grau de resolució temporal, essencial pel coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 Ma). En els sediments lacustres acumulats en el volcà de tipus maar, s’hi ha preservat un ecosistema complet, que permet inferir dades molt rellevants pel coneixement de la biodiversitat d’aquest moment de la història de la Terra.
La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país, el qual cal conservar, conèixer i difondre.
 
Un centre mixt d’interpretació, recerca i educació
Juntament amb la recerca científica, les diferents administracions públiques, en col·laboració amb l’equip de recerca, estan desplegant un Pla de Patrimonialització del jaciment per tal de dotar-lo d’una sèrie d’equipaments i recursos logístics orientats al turisme cultural i a l’educació. D’aquestes accions cal subratllar l’espai AQUAE, un centre mixt d’interpretació, recerca i educació, que s’inaugurarà properament
Des de fa tres campanyes, la planta superior d’aquest edifici històric allotja l’equip de recerca durant els treballs de camp i s’ha dotat d’un modern laboratori de restauració el qual ha permès realitzar treballs de consolidació i restauració del material paleontològic extret. Aquest equipament, juntament amb la segona fase d’execució de l’itinerari interpretatiu del jaciment (la primera es va inaugurar durant la campanya del 2016), s’estableixen com a pont de comunicació entre la recerca científica i la societat i, alhora, reforçaran les accions d’educació no formal que es duen a terme.
Tal i com s’ha anat fent en les darreres campanyes d’excavació, enguany es preveu que visitin els treballs d’excavació prop de 300 alumnes d’ESO i Batxillerat tant de les escoles de Caldes com també de pobles veïns (Blanes, Santa Coloma de Farners, Sils, etc.), a més de la gran quantitat de persones que cada dia venen interessats pel jaciment.

Publicitat

Desballestament Recuperauto

Pol. Ind. Mas Puigverd, 19-20 Parcel·la 3

08389 – Palafolls

T. 937650401

CENTRE COMERCIAL ESPAI GIRONÈS

Camí dels Carlins, 10

17190 Salt (Girona)

T. 972405980

COL·LEGI LA PRESENTACIÓ

C/. Pompeu Fabra, 2

08350 – Arenys de Mar

T. 937920241

SPEED QUEEN (Raval)

C/. Raval, 7

17300 – Blanes

T. 665124323

 

PNEUMÀTICS MORA

C/. València, 7

T. 972334584

Ctra. Accès Costa Brava, KM 4.7

T. 972353293

17300 – Blanes

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/