Arxiu

Tossa es prepara per complir el Vot de Vila

Lluis Soler Capdevila, és el Pare Pelegrí 2018. Té 43 anys, està casat amb Mª Àngels Pujals, té una filla i 2 germans. Fill de Pedro Soler Tort (transportista jubilat i Garatge Soler) i de Joaquima Capdevila Bas amb vincle directe a Santa Coloma de Farners (empresària Hotelera jubilada).

Lluis Soler gestiona l’hotel familiar (Hotel Tarull). És el petit de tres germans.
Lluís Soler està molt vinculat al teixit social del municipi. Actualment president dels Fondistes Tossa i col·laborador amb el Moto Club Tossa, entre d’altres activitats.
Fa més de 30 anys que tenia demanat ser Pare pelegrí. Ho va fer a Mossèn Enric a l’altar de Sant Sebastià i aquella sol·licitud per ser Pare Pelegrí arriba aquest any 2018.

1.675 persones acompanyen el Pare Pelegrí fins a Santa Coloma. 908 són dones (de les quals 43 descalces). 767 són home (dels quals 37 descalços).

La història

Aquest dissabte 20 de gener, el poble de Tossa complirà un any més el ritual de Sant Sebastià i a les set del matí, amb l’església de Sant Vicenç plena de gom a gom, es sabrà qui serà el Pare Pelegrí d’enguany. Qui més qui menys coneix en què consisteix la tradició del Pelegrí i el vot que, any rera any, compleix el poble, però potser poca gent coneix el perquè de tot plegat. A continuació ho intentarem explicar. Haurem de remuntar més de 500 anys enrera…

 

Corria l’any 1400. Un dia d’hivern qualsevol. Els vailets jugaven pels camps, els grans treballaven i els joves enamorats passejaven pels voltants de les muralles com cada dia… però aquell dia es va veure un vaixell estrany que anava a la deriva. El vaixell, sense bandera, va atracar violentament i sense control a la platja. Alguns homes s’hi van apropar i van entrar a buscar els tripulants o el que portés aquell misteriós vaixell. A bord, tots eren morts, però el vaixell era ple de riqueses i objectes de valor que, aviat, es van repartir pel poble.

 

Diu la llegenda que una de les velles del poble era bruixa i que estava estranyament preocupada des de que el vaixell va anar a parar a la vila. Temia que alguna desgràcia els cauria al damunt… i aviat es van confirmar aquests temors. Els mariners havien mort d’una desagradable infecció i havien contaminat tot el que el vaixell portava: riqueses, mobles, roba, llibres, plànols… Calia cremar-ho tot abans que la gent de Tossa també es contagiés. Fins i tot els cadàvers dels mariners.

 

Però eren temps difícils i alguns tossencs van desobeir les ordres i van amagar alguns dels valuosos objectes que portava el vaixell. Com era d’esperar, ben aviat l’estranya malaltia es va escampar i Tossa es va convertir en un bany de llàgrimes i lamentacions. Era la pesta.

 

Els vilatans emmalaltien a la feina, a casa… la pesta estava guanyant la partida i cada dia resultava més evident el gran abast de la infecció, que semblava no tenir límits, però, miraculosament, semblava respectar la figura del capellà.

 

Alguns dels veïns va decidir fugir. La gent comentava que a Llagostera no havia arribat la pesta i que, de moment, semblava un poble segur. Una de les veïnes que va marxar es va trobar a mig camí un personatge que, lluny d’espantar-la, quan més s’hi apropava més lluïa i més afecte desprenia.

 

El personatge li va dir que no marxés de Tossa, que tornés i busqués una imatge d’un sant que trobarien amagada sota l’escala del campanar. També li va dir que havien de matar un xai i esquarterar-lo per penjar la seva pell d’una torre ben alta. Després, havien d’enfilar plegats cap a la direcció del costat que ennegrís el xai per portar la imatge a la primera capella del sant que trobessin.

 

Alguna cosa va fer que la veïna confiés en aquelles paraules i va tornar cap a Tossa. Efectivament, sota l’escala del campanar, i enmig d’uns vells mobles, van trobar una caixa que contenia la imatge d’un sant… un sant que, segons va explicar la veïna, tenia la mateixa cara de l’home misteriós del camí a Llagostera. Era Sant Sebastià.

 

També es va sacrificar i esquarterar un xai i la pell es va penjar de la torre d’en Joanàs, una de les torres de la Vila Vella. La pell del xai es va ennegrir de la banda de muntanya, per tant, s’havia d’anar cap a Santa Coloma de Farners, on hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

 

Damunt les espatlles d’alguns veïns de Tossa que encara eren vius, la imatge del sant va enfilar cap a Santa Coloma, però, a l’any 1400, allò no va ser un passeig. El camí va resultar llarg i perillós. Molts veïns van morir, però la imatge va arribar a Santa Coloma. L’endemà van començar el camí de tornada amb l’esperança que el pelegrinatge del poble hagués donat el seu fruit. En arribar a Tossa, ja de nit, la resta de veïns va rebre els peregrins amb els focs de les muralles encesos.

 

La tranquil·litat i la salut van anar tornant a la vila. La pesta va desaparèixer en pocs dies. Llavors, es va fer un jurament solemne davant el sagrari de l’església de Sant Vicenç, el patró de Tossa: “cada any, el dia 20 de gener, en agraïment a la curació miraculosa, el poble de Tossa anirà en pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma”.

Publicitat

CENTRE COMERCIAL ESPAI GIRONÈS

Camí dels Carlins, 10

17190 Salt (Girona)

T. 972405980

Opel Alemand Automoció

Av. de l’Estació, 51

17300 – Blanes

T. 972335353

KIA EMPOR SPEED

C/. De Mas Vaixeller, 5 B

17300 – Blanes

T. 972353178

Geri Home

08370 – Calella

T. 641732836

Visita el web

PIZZERIA POMODORO

Pg. Sa Caleta, 26

17310 – Lloret de Mar

T.  972.36.92.03

 

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/