La proposta de Santiago Poch porta per títol “Amfibis i rèptils de Malgrat de Mar: joies de la nostra biodiversitat “.
Santi Poch és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, és de Santa Susanna però sempre ha estat molt vinculat a la vida associativa de Malgrat de Mar. El projecte compta amb el suport de la Fundació Emys i del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO), que té la seva recerca adscrita a l’Institut d’Ecologia Aquàtica (IEA) de la Universitat de Girona (UdG). La proposta vol fer un inventari de les poblacions d’amfibis i rèptils del municipi de Malgrat de Mar. Aquest tipus de fauna, es troba a diversos hàbitats: cursos fluvials, masses d’aigua (dolça i salada), platges i sorrals, camps de conreu, espais urbans o zones forestals obertes.
A la convocatòria de la 14a beca es van presentar 3 projectes: La perillosa modernitat a Malgrat de Mar (segles XVI-XVIII) d’Albert Montañà, Malgrat de Mar, vila educadora de Marc Pedemonte i Amfibis i rèptils de Malgrat de Mar: joies de la nostra biodiversitat de Santiago Poch.
La comissió que ha concedit la beca ha estat formada per la pedagoga i coordinadora de l’Aliança Educació 360, Núria Duñó; el professor de la secció de zoologia i antropologia biològica de la Universitat de Barcelona, Gustavo Adolfo Llorente; el doctor en Història per la Universitat de Girona, Joaquim Maria Puigvert i la regidora de Patrimoni i Arxiu, Lurdes Borrell.
La 14a edició de la Beca d’Investigació “Vila de Malgrat de Mar” està dotada amb 3.000 euros. La beca d’investigació, creada i convocada per l’Ajuntament de Malgrat té com a objectiu estimular treballs que contribueixin al coneixement de la realitat actual i històrica del poble. Es convoca de forma bianual des de 1991. La beca s’atorga a un projecte d’investigació sobre qualsevol àrea de coneixement (ciències naturals, socials, econòmiques, jurídiques, etc) que tingui una relació directa amb Malgrat: amb la seva gent, la seva història, el seu medi natural, els seus recursos econòmics, la seva realitat col·lectiva.
Escoltar entrevista a Santiago Poch: