La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners acull la nova exposició de Quim Domene (Olot, 1948), que es podrà veure fins el 30 de gener de 2022. ‘Surfing Europe’. Són una sèrie de pintures que l’artista garrotxí va realitzar de març a octubre del 2020, en els inicis de la pandèmia, en què reflexiona sobre alguns dels fets més importants i de la «mala praxi» que s’esdevenen al continent europeu.

Mireia Mitjavila, regidora de Cultura de l’ajuntament colomenc, explica que “aquesta exposició es podrà veure per primer cop i situa la Casa de la Paraula en el mapa dels espais d’art contemporani”. Des de l’organització de l’exposició, expliquen que ‘Surfing Europe’ és una reflexió sobre alguns dels fets més destacats que succeeixen a Europa, “com a fruit de males polítiques, de la desigualtat social, de la cobdícia i de l’egoisme envers les classes més febles. Una praxi que ens ha portat a la desunió, l’ascens de grups d’extrema dreta i sobretot a una crisi que afecta especialment les poblacions desplaçades per la guerra, la persecució política o simplement per la gana”. I s’afegeix que “La història del nostre continent, gresol de grans i antigues civilitzacions, artísticament molt fèrtil, contrasta amb algun dels nefastos esdeveniments de la nostra història recent. Hi ha alguns treballs que tenen com a referència el gran llegat artístic que hem heretat dels nostres clàssics”. 

En la solitud del seu taller de La Canya, a la Garrotxa, espai que Domene anomena la Fàbrica del Riu, va concebre aquesta col·lecció de 50 pintures, repensant el seu treball a un ritme molt més pausat del que sol ser habitual. Les va pintar durant el període d’estricte confinament i en setmanes posteriors, quan encara hi havia restriccions que afectaven especialment la vida social i la mobilitat.

Tota la sèrie ha estat elaborada amb diferents materials, alguns ja habituals en el treball de l’artista i d’altres fruit d’una recerca meditada durant els inicis de la pandèmia. Una part de les 50 pintures estan realitzades sobre papers fets a mà i també sobre cartró gris, materials austers que donen un aire de sobrietat a les pintures. També n’hi ha moltes amb colors vius, justament per transmetre un to gràfic i un missatge de proclama, de denúncia i de provocació.