De fet, segons l’estudi, la situació d’aquestes treballadores “no ha fet més que empitjorar” amb la pandèmia de la covid-19. L’impacte de la primera onada va destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per cada un del conjunt del mercat. Així, mentre es va perdre el 8,3% de la feina d’aquest col·lectiu, aquest percentatge va baixar al 2,6% en el conjunt total. “Tot i desenvolupar una tasca imprescindible, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades”, denuncia la responsable de polítiques públiques d’Oxfam Intermón, Liliana Marcos.
Així, afegeix que les treballadores no disposen de drets laborals “essencials” com són la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament. De fet, segons els càlculs d’Oxfam Intermón, el 36% de la seva feina es presta en l’economia submergida, el que equivaldria a 2.600 milions d’euros en salaris i a 820 milions d’euros que perd la Seguretat Social.
Un repartiment desigual
L’ocupació de la llar segueix considerant-se com un “sector refugi” per aquelles treballadores en les regions amb menys dinamisme econòmic, encara que més de la meitat del col·lectiu està representat per dones no nascudes a l’estat espanyol. Una de cada quatre – unes 70.000 en total – es troba en situació irregular.
L’informe també denuncia que Espanya ha mantingut una “infrainversió estructural” en cures de llarga durada i atenció a la dependència, la qual cosa s’ha traduït en un augment del nombre de treballadores de la llar. Es calcula que un total de 85.000 treballadores de la llar tenen cura de dependents perquè el sistema públic no ha cobert aquestes necessitats.
Un total de tres milions de llars – l’equivalent al 16,2% de les famílies – van efectuar despeses en treball de la llar i de cures el 2019. En total es van destinar 7.247.000 d’euros al pagament de salaris i seguretat social. Aquest percentatge va augmentar al 21% en les llars formades per una persona sola de més de 65 anys, que van dedicar, de mitjana, un de cada tres euros dels seus ingressos a pagar-lo.
Als països en els quals hi ha una major inversió en serveis públics es desploma el nombre de treballadores de la llar i puja amb força el d’empleades de serveis socials. Així, segons l’informe, el 28% de les treballadores de la llar de tota la Unió Europea (UE) estan a Espanya.
L’organització reclama la modificació de les prestacions econòmiques que actualment reben les famílies en el marc del sistema d’atenció a la dependència, ja que moltes d’elles es fan servir “per al pagament de treballadores de la llar” sense “cap control” sobre les seves condicions laborals o la qualitat de les cures que presten.
Els mateixos drets que la resta
Oxfam Intermón recorda que fa ja gairebé una dècada que es va plantejar equiparar els drets i obligacions de les treballadores de la llar a la resta d’assalariades i que, cada vegada que s’ha acostat el termini legal per a la seva integració plena en el Règim General de la Seguretat Social, s’ha posposat la mesura. “Es manté un ampli col·lectiu de dones en la precarietat perquè la seva tasca sigui assequible per a la resta de la població, no és coherent amb una societat que es diu compromesa amb la igualtat de gènere”, sosté Marcos.
