L’excavació del Jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella ha localitzat l’esquelet sencer d’un nou tapir de 3,1 milions d’anys d’antiguitat, 1’80 metres de llarg, 1,30 metres d’alçada i uns 250 quilograms de pes.
El fet destacable d’aquest exemplar és que es tracta d’un individu juvenil, la qual cosa ajuda a consolidar la hipòtesi que els animals trobats fins ara van morir de manera sobtada, inesperada i tràgica, segurament a causa d’una emanació de gas del volcà. La trobada dels esquelets sencers, sense mostra d’atacs per part de carnívors, també avala aquesta teoria.
Les excavacions en el Camp dels Ninots, dirigides per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han permès concentrar el 70% dels fòssils mundials de l’espècie de tapir Tapirus arvernensis. “Si bé a Europa hi ha molts jaciments que han trobat restes aïllades de tapir, el jaciment caldenc és l’únic que les conserva senceres, en connexió anatòmica i en un estat excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors de l’IPHES i codirectors d’aquest projecte de recerca.
Unes condicions idònies per al tapir
Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània. En aquesta zona hi havia un clima subtropical, més humit, plujós i amb temperatures relativament suaus durant tot l’any. Els boscos predominants eren els de llorer (laurisilva) de fulla perenne com els que avui trobem al sud-est de la Xina, al Delta del Mississipí o a les zones més humides de les Illes Canàries.
En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els sediments. S’hi han documentat plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres, bosc de ribera, amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, la laurisilva on a més de llorers també hi havia alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.
És aquest context els tapirs van trobar-hi les condicions idònies per viure-hi ja que basen la seva alimentació en fulles i fruites, que eren molt abundants. L’esquelet de tapir localitzat enguany, juntament amb els altres quatre de campanyes d’excavació anteriors, tots ells d’edats diferents, demostren que l’entorn del Camp dels Ninots era l’adequat perquè hi visqués una població estable d’aquest animals. La seva extinció a Europa, a principi del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és conseqüència d’un canvi climàtic que va comportar les condicions que tenim actualment en aquesta zona.
Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.
