Els boscos d’algues que cobreixen les roques del litoral estan desapareixent, i no només al Mediterrani ni a unes poques zones, sinó que estan desapareixent de tots els mars i oceans temperats del món. Estan sent substituïts per deserts submarins, on no hi queda res més que roca nua.
Aquest preocupant fenomen té greus implicacions per la biodiversitat, la viabilitat dels recursos marins en un futur proper i la qualitat de les aigües i, per tant, també pel benestar de les persones i per l’economia mundial. Per aquests motius, és important trobar les mesures que posin fre a l’expansió dels deserts submarins.
Amb aquesta idea en ment, des del CEAB-CSIC s’ha posat en marxa un Verkami per recaptar fons i estudiar els blancalls de tot el planeta. Poder localitzar i fer un seguiment adequat dels deserts submarins és imprescindible ‘si volem trobar solucions que ens permetin garantir la viabilitat dels recursos marins en el futur i conservar la salut dels oceans’.
Per fer-ho, però, és necessari fer el seguiment temporal de molts deserts submarins i, per fer front als costos de material i dotar a les entitats que col·laboren amb el projecte de manera voluntària, s’ha optat per la plataforma de crowdfunding.
Els investigadors i investigadores del projecte utilitzen drons aeris i submergibles per poder arribar al màxim de racons del planeta amb el mínim esforç possible. Una petita part dels diners recaptats s’utilitzaran per comprar un dron aeri i per crear una pàgina web.
Paral·lelament al projecte, s’ha creat una xarxa internacional amb la col·laboració de centres de recerca científica, universitats i associacions de tots els continents, tots voluntaris, que faran possible el descobriment i seguiment dels blancalls d’arreu.
“Obtenir recursos per dotar de material i formació a clubs d’immersió i altres associacions és la garantia de poder fer un seguiment exhaustiu dels deserts submarins que ens permeti entendre quina és la seva dinàmica i què podem fer per aturar la seva expansió”, explica Jordi Boada, investigador del CEAB i responsable del projecte.
“Arribar al màxim nombre de gent possible és clau i, per això, tenir la possibilitat de cedir el material necessari és tant rellevant”, conclou l’investigador.
El projecte “Descobrint els deserts submarins” s’ha dividit en 3 fases. Una primera és la fase de “DESCOBRIMENT”, en la qual l’equip internacional treballarà per descobrir els deserts que encara s’amaguen sota la superfície i per entendre per què i com apareixen. Per localitzar-los es faran servir els drons aeris, els subaquàtics i les immersions dels equips de busseig.
Durant la segona fase, la de “SEGUIMENT”, es marcaran els blancalls descoberts per estudiar-ne l’evolució amb les imatges dels drons i les immersions in situ, ja que els deserts no són estàtics i sovint es troben en estat d’expansió.
L’última fase serà la d’“ACCIÓ” i es destinarà a estudiar les solucions que es poden aplicar i s’elaboraran les propostes de gestió ambiental i dels recursos que permetran recuperar els boscos submarins perduts fins ara, amb mètodes de restauració directa i indirecta.
Paisatges dominats per roca nua
L’efecte combinat de la pesca excessiva que pateixen els depredadors marins, juntament a l’amenaça constant de l’escalfament global, és la causa de l’origen dels blancalls.
“Coneixem els blancalls de les zones d’estudi habituals i àrees més properes, però arribar a tots els racons del planeta és bàsic per entendre la distribució i prevenir-ne l’expansió. És per aquest motiu que el projecte Deserts Submarins és tan rellevant per a tots nosaltres”, afirma Boada.
Sense depredadors, els herbívors augmenten de nombre i s’alimenten ferotgement de la flora marina, com és el cas de les garotes. Però no només passa amb els herbívors autòctons. També hi ha espècies exòtiques invasores, arribades a través del Canal de Suez, per exemple, que són herbívors atroços i que estan tenint un impacte catastròfic pels boscos submarins.
El fenomen no queda aquí, i és que, a més, l’increment de deserts submarins fa disminuir la capacitat natural que tenen els oceans per esmorteir els efectes del canvi climàtic i fa empitjorar la qualitat de les aigües. Aquest fet també col·labora en la transformació d’aquests paisatges litorals en zones on no existeix res més que roca nua.
Al CEAB fa uns anys que es treballa amb els blancalls. S’hi estudien les localitzacions on apareixen, les seves possibles causes, els seus efectes i es prova d’esbrinar quines són les solucions que poden donar la volta a aquesta greu problemàtica.
