L’ermita de l’Esperança de Blanes es torna a omplir de música com cada mes de maig com ja ha passat aquests darreres 26 anys. Tres dels quatre concerts programats, tenen un marcat accent blanenc.

Els organitzadors recorden en la presentació, “en una època en que el culte al cos és omnipresent, recordem què deia Plató (427 aC-347 aC): La música és per a l’ànima allò que la gimnàstica és per al cos”.

I amb ganes d’alimentar ànimes, Música a l’Esperança torna a ser aquí, per vint-i-sisena vegada. I enguany presenta un concert que podria definir l’esperit del cicle. Un artista que va actuar-hi per primera vegada quan tenia catorze anys fent de teloner, va tornar amb dinou anys ja com a protagonista quan era una “jove promesa” i ara torna com a figura consagrada, professor i amb disc sota el braç. I és de Blanes. I no és l’únic. Es tracta de Carles Marigó que el divendres 12 de maig presentarà “Moments”

Lucas Martínez, saxofonista de jazz, arribat  expressament des d’Amsterdam,  obrirà el cicle aquest divendres 5 de maig acompanyat de Toni Muñoz (contrabaix) i César Martínez (bateria).

El Cor de Cambra Sota Palau, dirigit per Josep Maria Guinart, que ja va celebrar el 15è aniversari amb un concert a l’Esperança, ara hi torna 5 anys després (19 de maig).

I la quarta i darrera proposta (26 de maig), és l’única que no té accent blanenc. Actuarà Fabrizio & The Paparellos.

Música a l’Esperança, cicle eclèctic per excel·lència, sempre ha intentat barrejar noms nous amb figures més o menys consagrades, formacions més o menys tradicionals amb d’altres d’allò més innovador.

Escoltar entrevista a Josep Maria Guinar, portaveu de l’organització: