Arxiu

“La Tordera després del temporal Glòria, i ara què?”

El manifest fa vuit propostes clau per evitar els errors del passat i actuar d’una manera més adaptada a la realitat del territori, a l’hora que insta a les administracions a prendre decisions sempre seguint criteris tècnics i científics.

Segons explica Enric Sagristà, un dels portaveu de la iniciativa, El Glòria ofereix una possibilitat de millorar La Tordera.

Segons el manifest, hi ha moltes infraestructures: càmpings, tubs,espigons…que no hi haurien de ser.

Ara l’objectiu, és que aquestes reflexions arribin a qui ha de prendre decisions.

El manifest està signat per una dotzena d’entitats i fins a 40 de científics, tècnics i estudiosos vinculats a la Tordera.

Escoltar entrevista a Enric Sagristà, un dels portaveu del col·lectiu que signa el manifest:

El proper 5 i 6 de març, en el marc de les jornades de “Gestió i Governança de recursos naturals” que es celebrarà al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, es farà una lectura del manifest i posterior debat.

ELS 8 PUNTS DEL MANIFEST

  1. La morforegeneració de les desembocadures de la Tordera i del Rec Viver, sortides naturals de les Torderades al mar, actualment ocupades per tres càmpings

(La Tordera i Las Naciones a Malgrat de Mar, i El Pinar a Blanes) que s’identifiquen

com els responsables del tap que origina els principals danys a la resta d’activitats econòmiques del Delta de la Tordera, l’empobriment de la biodiversitat de la zona i que suposen un perill notable per a la seguretat dels usuaris del càmping i la població en general. La morforegeneració, és a dir, la recuperació de la morfologia pròpia del delta i dels elements que ho fan possible (cabals, transport de sediments, espais naturals…) garantiria el manteniment per si sol de la seva funció ambiental, actualment molt limitada, així com la redistribució natural de sorres imprescindibles per al manteniment de les platges i de la resta d’activitats econòmiques dependents del front deltaic.

  1. La ubicació de la caseta i dels tubs de l’emissari i de captació de la planta dessalinitzadora de la Tordera en un altre emplaçament i traçat més allunyat del riu. Això permetria fer recular la mota, amb el conseqüent eixamplament de la llera a la riba de Blanes i la morforegeneració de la desembocadura. Els actuals traçats i ubicació d’aquestes infraestructures, executades d’urgència i sense estudi d’impacte ambiental, s’identifiquen com la causa principal que limita o fins i tot impedeix l’orientació nord de la desembocadura que nodria de sorres, en cas de crescudes, les platges de Blanes. A conseqüència d’això, es va originar un important retrocés litoral del front deltaic i de la platja de s’Abanell (Blanes) per manca d’aportacions sedimentàries que contrarrestessin la redistribució de sorres seguint els corrents marins dominants, costa avall. La darrera crescuda ha desfalcat i trencat aquests tubs fent-ne necessària la seva substitució. Si afegim la propera i programada ampliació de la dessalinitzadora, creiem oportuna, viable i prioritària aquesta actuació.
  2. Eliminació d’estructures dures com esculleres i espigons de la franja costanera i/o riu. Actuacions com la retirada de sediments del riu, impedir la correcta circulació de sediments o les realitzades per evitar l’erosió dels marges del riu, lluny de solucionar els actuals problemes, els agreugen. Per aquest motiu, instem a eliminar les estructures litorals dures que actuen com a trampa de sediments (esculleres i/o espigons) per tal que la dinàmica litoral pugui redistribuir aquests sediments al llarg de tot el delta. En cas contrari, el delta de la Tordera, concretament les zones més litorals, corre el risc de patir efectes semblants als viscuts al delta de l’Ebre durant el temporal Glòria.
  3. Promoció de l’eixamplament de lleres al riu i rieres tributàries principals com a única mesura eficaç a mig i llarg termini per fer front als cabals de les futures crescudes importants, potencialment perilloses pels béns i persones. Cal prioritzar l’actuació en aquells trams que actualment compten amb un marcat estrenyiment per afavorir activitats agrícoles, industrials i lúdiques que han estat situades en zones inundables dins dels períodes de retorn de 50/100 anys. També en aquells que tenen una elevada importància estratègica i ecològica com, per exemple, els aiguabarrejos del riu amb les rieres d’Arbúcies, de Santa Coloma, de Sant Ou i de Vallmanya.

Algunes mesures proposades els darrers dies són pre-científiques, sense fonament tècnic i clarament precipitades. La tala o eliminació de la vegetació (mal anomenada neteja) de les lleres o el reforçament de motes, no només són contràries a la conservació de la biodiversitat, sinó que resulten ineficaces i, fins i tot, contraproduents a l’hora d’evitar danys a infraestructures, béns i persones. A més, en molts casos aquestes propostes són econòmicament inviables, requereixen un manteniment constant i són radicalment contràries als valors naturals, geomorfològics i socials d’aquests espais naturals teòricament protegits.

Bona part de la biodiversitat fluvial requereix, es veu afavorida i, fins i tot, depèn estrictament de la matèria orgànica morta dins l’espai fluvial. Un cas paradigmàtic n’és la llúdriga (Lutra lutra), que passa la gran part del temps i es reprodueix exclusivament en aquells trams estructuralment més complexos amb grans cúmuls de matèria orgànica en descomposició i troncs caiguts, que li serveixen de refugi, alenteixen el cabal afavorint visiblement les poblacions de les seves preses, com ara la bagra (Squalius laietanus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis). Cas similar és el de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) que a la Tordera troba la població més gran i millor conservada de Catalunya, o la tortuga d’estany (Emys orbicularis) amb una població destacable. Retirar troncs, branques o altres matèries orgàniques de la llera del riu, a més de no ser funcional, suposa una pèrdua directa de la biodiversitat que li és pròpia.

  1. Reducció de la sobreexplotació dels aqüífers i garantir uns cabals mínims

(fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment de la Directiva Europea i actualment sense compliment). Alguns trams de La Tordera i dels seus afluents principals, com a conseqüència d’uns cabals de manteniment inexistents, estan en bona part colonitzats per espècies vegetals exòtiques, i ocupades en excés per la vegetació pròpia de ribes i riberes. La manca de cabal suficient durant bona part de l’any i la inherent pèrdua de crescudes regulars de manteniment provoca una pèrdua d’hàbitats. Reduir la sobreexplotació dels aqüífers i garantir uns cabals mínims és bàsic:

  • pel manteniment dels hàbitats naturals.
  • per a un correcte i regular transport sedimentari que eviti l’enfonsament de lleres (agreujat per l’estrenyiment de lleres, causa principal de desfalcaments i posteriors enfonsaments d’infraestructures viàries com els ponts).
  • pel manteniment del front deltaic i les seves platges.

Cal tenir en compte que l’extracció anual d’aigua a l’aqüífer de la Tordera per a l’abastament urbà a la Selva i l’Alt Maresme és d’uns 44 Hm3. La planta dessalinitzadora de la Tordera (situada a Blanes) té la capacitat de produir 20 Hm3 anuals (80 Hm3 amb l’ampliacio programada) i actualment funciona a mínims la major part de l’any. És per aquest motiu que instem les administracions a promoure l’ús d’aquesta infraestructura per reduir els efectes de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera. Per altra banda, una mesura que afavoriria el manteniment de cabals seria el retorn al delta de la Tordera mitjançant basses de recàrrega amb tractament terciari, de les aigües tractades per les EDARs de Blanes i de l’Alt Maresme que actualment aboquen via emissari submarí al mar.

  1. Prevenció i foment de la laminació lateral del riu en cas de crescudes importants a planes al·luvials de la conca prèviament identificades, així com les respectives compensacions pel servei als propietaris dels terrenys temporalment afectats. Això esmorteiria les crescudes potencialment perilloses i evitaria danys importants a béns i persones en les zones més conflictives aigües avall. A més, s’afavoriria la recuperació dels hàbitats naturals de la riba (boscos de ribera, zones humides, prats inundables…), que actualment estan reduïts a la mínima expressió. En aquest sentit, cal eliminar, adaptar o reubicar les activitats o infraestructures que ocupen, de forma incompatible, aquestes zones inundables.

El disseny estratègic de les zones de laminació i la identificació d’aquestes planes al·luvials,  haurà de ser consensuat a nivell de conca atès que no es tracta d’una actuació amb efectes locals, i aprofitant la valuosa informació que Glòria ens ha aportat.

  1. Protecció, promoció i ajuda (efectives i amb finalitats clares) a les activitats agrícoles locals identificades com a adaptades i compatibles amb les característiques hidrològiques, climàtiques i la biodiversitat pròpia de la plana i delta de la Tordera. Cal evitar la industrialització i excessiva plastificació del sector en aquesta zona en molts casos inviable, i que el fa vulnerable a pèrdues econòmiques importants atès que es troba dins de zones inundables i de possible pas dels cursos fluvials en cas de crescudes importants.
  2. Ampliació dels límits de l’espai protegit ZEC XN2000 Riu i estanys de Tordera a les ribes i riberes d’interès, per a una correcta i coherent funcionalitat ecològica i geomorfològica, ara mateix clarament deficient atès que només es considera protegida la llera i es deixa de banda les ribes i altres espais essencials. Aquest fet, afavoreix les ocupacions de l’espai fluvial per estrenyiments de llera puntuals però constants amb finalitats agrícoles, urbanístiques, recreatives, etc. Ampliar els límits de l’espai protegit en garantiria la seva connexió amb les planes que estarien destinades a la laminació de grans Torderades. Cal recordar que la Tordera i alguns dels seus afluents principals són un ecosistema fluvial “protegit” amb funcions geomorfològiques bàsiques per a les economies locals, i amb hàbitats i espècies d’interès comunitari vulnerables. En cap cas són simples canals de drenatge i desguàs de la conca al servei de determinades activitats econòmiques particulars que poden posar en perill a tercers.

 

Instem a totes les administracions implicades a no prendre decisions i actuacions precipitades sense el consens entre tots els actors, i que siguin contràries als punts anteriors. Aquests punts són prioritaris i imprescindibles per a una correcta gestió del territori que pugui fer front i preveure nous episodis com el temporal Glòria i la seva respectiva Torderada.

 

Foto: Arnau Tolrà

Publicitat

Neteges Escobar

C/. Miralles, 10   P.I. Can Patalina

08380 – Malgrat de Mar

T. 937610744

TOYOTA JAPAND 21

Av. d’Europa, 50

17300 – Blanes

T. 972476406

 

Setemcat

C/. Costa i Forneguera, 33

08370 – Calella

T. 937690448

 

Kids And Us

C/. Alfons Castelao, 23

17300 – Blanes

T. 972333983

Club Tennis Blanes – Rest. Pura Vida

Av. Vila de Madrid, s/n

17300 – Blanes

T. 634944021

 

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/