Del conjunt d’escultures dels 90 destaquen ‘Ocell’ (1998), de Xavier Corberó; ‘Lotura
XIV’ (1991), d’Eduardo Chillida; ‘La Reina Mariana II’ (1999), de Manolo Valdés;
‘Menina’ (1993), de Perecoll, així com una sèrie de cinc obres de gran format de Miguel Ortiz Berrocal realitzades amb materials de rebuig.
També és significativa la presència de dones i també per primera vegada n’hi ha fins a quatre de representades. Es tracta d’Elvira Fustero, Maria Girona, Regina Giménez, i Eulàlia
Valldosera. Girona és l’artista amb més obres a l’exposició –n’hi ha set en total– i presenta un conjunt de natures mortes, d’abstracció lírica.
D’entre les peces destacades dels artistes de més renom destaca un autoretrat de Miquel Barceló (1996); el ‘Retrat imaginari de Felipe II’ (1990), d’Antonio Saura, o ‘Islotisación’ (1990), de Luis Gordillo. Al costat dels noms amb més internacional hi ha també figures destacades del panorama artístic català com Eduard Arranz Bravo, Francesc Artigau, Perejaume o Zush.
Segons la comissària de la mostra i directora del museu, Núria Poch, l’exposició combina una “diversitat d’estils i de llenguatges que funcionen molt bé l’un al costat de l’altre”. En clau mataronina destaca la presència, per primer cop de pintures de Josep Novellas, adquirides recentment per la Col·lecció Bassat. “És història recent de la ciutat”, destaca Poch.
L’exposició, que es pot visitar a partir d’aquest mateix dimecres, obre portes sabent que de moment només podrà rebre visites dels veïns de Mataró, degut al confinament domiciliari. “La situació és complicada per a tots, però sortosament l’art pot continuar generant activitats”, ha valorat Núria Poch.
La directora del museu lamenta que la mostra no pugui ser vista per visitants de fora de Mataró, però valora positivament que les escoles comencin a programar visites i que també gràcies al confinament municipal hagi augmentat el nombre de visitants de Mataró: “A nivell local ve més gent de la que venia anteriorment”.