Però més enllà d’aquestes dades, Font explica que és difícil trobar constants tot i tenir una sèrie de dades de deu anys. Fins i tot “es fa difícil” establir una correlació clara per determinar si una platja o zona és més perillosa que una altra, perquè “hi ha diversos elements a tenir en compte, com les diferències entre les platges, la possibilitat que un municipi tingui platges molt diferents, la meteorologia, l’onatge, els vents…”
Banyar-se en platges vigilades, especialment si es va amb persones de més de 70 anys o menors d’edat, és “la principal mesura d’autoprotecció”, explica Font. La segona mesura és “que la gent que es trobi malament, marejada, que no vagi dins l’aigua sinó a la dutxa”.
Font apunta que “un desmai dins l’aigua és un ofegat”. Si una persona s’ofega perquè ja no té forces o bé el corrent se l’emporta, “es mou i és fàcil de veure pel socorrista”. Però “una persona que es desmaia pot costar de veure”, ha indicat.