L’economia gironina ja creix per sobre dels valors precrisi, sobretot gràcies a l’impuls de la indústria. Però ho fa només en termes de productivitat, perquè encara arrossega més de 19.000 llocs de treball perduts d’ençà del 2007. Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula el darrer Anuari Econòmic Comarcal que periòdicament elabora el BBVA. L’estudi també recull que la Garrotxa i la Selva van ser les comarques que van liderar la recuperació durant el 2017. Ara bé, tot i que l’economia de la demarcació va créixer, es va quedar per sota de la mitjana catalana (al conjunt del país, l’increment el van capitanejar l’àrea de Barcelona i el Camp de Tarragona). L’autor de l’informe, l’economista Josep Oliver, calcula que, si res no s’estronca, les comarques gironines recuperaran l’ocupació perduda d’aquí a dos anys.
L’anuari del BBVA analitza l’evolució de l’economia basant-se en el Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura tant la productivitat com la riquesa generada. L’estudi recull dades del 2017, però per primer cop també posa en relació aquests registres amb els de la darrera dècada. És a dir, a partir del moment en què la crisi econòmica es va deixar sentir amb força.
Un model “molt més sòlid”
L’anuari econòmic del BBVA recull que l’any passat el VAB de les comarques gironines va créixer un 2,9%. Un augment que sobretot s’explica per la bona evolució de la indústria (on va augmentar un 4%) i també dels serveis (en especial els públics, però també els privats).
Josep Oliver ho emmarca dins un nou model de creixement “molt més sòlid” que aquell en què es basava l’economia durant la dècada del 2000 (recolzat per la construcció). “Tot apunta que el motor d’expansió en els propers anys serà el sector exterior, lligat també al consum intern; és a dir, es tracta d’un model més basat en la competitivitat del teixit industrial i el sector serveis”, indica l’economista.
Per a l’autor de l’estudi, el fet que les pernoctacions a la Costa Brava s’hagin frenat i que les exportacions aquest 2018 puguin patir un lleuger descens no han de ser motius especialment preocupants. “Allò que cal veure és el que s’ha aconseguit en els darrers anys”, precisa Oliver. Per això, l’economista creu que la demarcació absorbirà part del turisme que abans viatjava a mercats com Tunísia o Turquia, i recorda que l’any passat les exportacions gironines van arribar a créixer fins a un 12%.
La Selva i la Garrotxa, al capdavant
Per comarques, la Selva i la Garrotxa són les que van liderar la recuperació durant el 2017 (amb creixements del VAB del 3,6 i el 3,3% respectivament). Uns augments que, segons Oliver, s’expliquen per la major presència dels sectors serveis i industrial en aquests territoris.
A l’altre costat de la balança, per contra, s’hi troben les comarques del Pla de l’Estany i del Ripollès (amb increments del 2,2 i l’1,7% del VAB). I entremig d’un i altre extrem, els dos Empordans i el Gironès (amb augments del 2,9 a l’Alt Empordà, del 2,8 al Baix i del 2,7 al Gironès).
Ara bé, tot i que en global el VAB de les comarques gironines va créixer un 2,9% durant el 2017, aquest increment es va quedar per sota de la mitjana catalana (3,4%). L’estudi recull que, al conjunt del país, el creixement el van capitanejar les comarques centrals (3,6%), el Camp de Tarragona (3,6%) i l’àrea metropolitana de Barcelona (3,4%), sobretot per “la seva forta expansió industrial”.
