L’arxiver municipal, Joaquim Daban, ha explicat que la memòria històrica de les dones està poc representada en el món dels arxius i, malauradament, el SAMLM no és una excepció, perquè d’un total de 165 fons personals, només 41 pertanyen a dones (el 25%). Davant d’aquesta situació, els arxius hem de ser capaços d’assumir la nostra responsabilitat social i impulsar polítiques decidides que procurin el reconeixement de la dona i que permetin la preservació de la seva memòria per a les futures generacions, ha manifestat Daban.

El paper de la dona en la construcció i evolució de la societat lloretenca gairebé no es visibilitza en els fons documentals que es conserven actualment a l’Arxiu Municipal. Als milers de dossiers i expedients que es conserven des del segle XI fins a l’actualitat, la figura de la dona està poc representada. Malauradament, expliquen des de l’arxiu lloretenc, els noms de dones apareixen de forma escadussera a la documentació perquè, habitualment, s’hi acostumava a fer constar el nom de l’home.

Amb la posada en marxa del projecte “Interseccionalitat i arxius: la dona i la perspectiva de gènere als arxius” es pretenem aconseguir diversos objectius:

• Elaborar un registre de fons documentals relacionats amb la dona i amb el feminisme, amb la finalitat d’identificar-los, recollir-los i preservar-los per a les futures generacions.
• Promoure l’ingrés a l’arxiu de fons documentals vinculats a la dona i al feminisme, ja sigui a títol individual o com a associació, que siguin testimoni de l’activitat i la influència de les dones en la construcció de la societat lloretenca.

• Donar major visibilitat als fons documentals produïts per dones.
• Disposar de referències documentals rigoroses que facilitin a les futures generacions el coneixement i anàlisi del context social, polític i econòmic que van viure les dones de finals del segle XX i principis del segle XXI.
• Analitzar els condicionants que permeten estudiar cadascun d’aquests casos des d’un punt de vista interseccional: l’activitat professional, el grau de marginació, l’extracte social, el nivell econòmic, la formació, el temperament i la manera de ser…
• Aconseguir major reconeixement del treball de la dona i major visibilització del seu compromís cívic i social.
•  Sensibilitzar la ciutadania del paper clau de la dona en la construcció de la nostra societat.
• Enregistrar la memòria i els records de les dones que han impulsat actituds reivindicatives per tal de preservar-los per a les futures generacions.

Per elaborar i portar a terme aquest projecte l’Arxiu de Lloret està treballant amb la Regidoria d’Igualtat i amb l’Associació de Dones l’Aurora, amb la finalitat que els ajudin a identificar, recollir i preservar bona part dels fons documentals relacionats amb les dones lloretenques. Més endavant, aquests contactes s’ampliaran a altres dones, ha destacat la regidora de l’Arxiu, Ana García Castany.

El projecte s’ha estructurat en cinc apartats:

1. Fons documentals relacionats amb la dona i el feminisme: que recull una relació dels fons documentals vinculats a la dona i al feminisme que es conserven als dipòsits de l’arxiu. A partir d’aquesta llista es poden evidenciar les presències i les absències, i els motius d’aquesta situació anòmala que fa que només un de cada quatre fons documentals personals corresponguin a dones. Actualment són una quarantena.
2. Retrats de dones: No és fàcil resseguir la vida de les dones lloretenques als fons documentals. Una bona manera es prendre com a referència figures prou destacades i conegudes, com ara Lliberada Parés, Concepció Campderà… En aquest apartat es presenten les biografies d’algunes lloretenques traspassades que han destacat per algun o altre motiu en l’evolució social de la població.
3. Amb veu pròpia: testimonis i experiències:  en aquest apartat es recullen, en forma de relats breus o microhistòries, els testimonis i les experiències de les dones lloretenques. Com es van sentir quan iniciaven una determinada activitat que fins llavors estava reservada als homes; quins retrets van haver suportar; quines satisfaccions van tenir; quines vexacions; quins maltractes…
4. L’empoderament femení:  a partir dels relats breus que es difonguin a través de les xarxes socials, es procurarà triar determinades vivències per tal de contextualitzar-les i enregistrar-les amb mitjans audiovisuals.

Joaquim Daban ha explicat que al llarg dels anys, el SAMLM ha treballat per revertir aquesta situació i per recuperar les veus femenines que completin una idea de comunitat més propera a la realitat. Així, l’any 2011 va participar proporcionant documentació i filmacions per al documental Pensió completa. I l’any 2015, en commemoració del Dia de la Dona, el SAMLM va impulsar l’elaboracód’un petit audiovisual on es feia un homenatge a les dones de Lloret de diverses edats, generacions i procedències socials, que han contribuït a la construcció d’una societat més pròspera, culta i justa. També, l’any 2018 aquest SAMLM va col·laborar activament en l’exposició El treball de les dones a Lloret (1900-1990), juntament amb la Regidoria de la Dona i la Biblioteca Municipal.

La regidora, Ana García Castany, ha destacat que hi haurà diversos beneficiaris i beneficiàries d’aquest projecte. En primer lloc, ha dit García Castany, tota la societat, perquè el reconeixement del paper de la dona i la visibilitat del seu compromís cívic és una qüestió d’equitat i justícia social que afecta el conjunt de la ciutadania. En segon lloc en sortirà beneficiat el propi col·lectiu de dones, perquè a través de l’increment d’aquest tipus de fons documentals es donarà més rellevància històrica a les seves iniciatives i les seves activitats socials. I finalment, també se’n beneficiaran aquelles persones que estiguin interessades en l’anàlisi d’aquests fons documentals, perquè disposaran dels referents documentals necessaris per a l’elaboració d’estudis més rigorosos relacionats amb l’evolució i les iniciatives impulsades per les dones o per col·lectius vinculats al feminisme.

La metodologia que es seguirà des del SAMLM per tal de fer efectiu el projecte serà la creació d’una xarxa de col·laboració amb les institucions i associacions locals vinculades al món de la dona i del feminisme, i amb diferents persones que, a títol individual, puguin fer aportacions interessants per a l’elaboració i execució d’aquest projecte.

• Interseccionalitat i arxius. Un programa i quatre projectes.

El projecte “La dona i la perspectiva de gènere” forma part d’un programa més ampli que inclou quatre projectes:

• • La dona i la perspectiva de gènere als arxius.
  • La maleta. Documents i relats de la migració.
  • Les minories sexuals, afectives i de gènere a la documentació d’arxiu
  • El tractament de la diversitat funcional als fons d’arxiu

La interseccionalitat es pot definir com una perspectiva que ens permet veure com les diverses formes de discriminació no es poden considerar per separat, sinó que cal entendre-les en relació. La interseccionalitat estudia de forma encavalcada les diferents identitats socials i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació.

El concepte es va plantejar per primer cop per l’acadèmica Kimberlé W. Crenshaw al 1989 per explicar com les dones afroamericanes havien estat excloses de les polítiques feministes i antiracistes desenvolupades als Estats Units des de la lluita pels drets civils a finals de la dècada del 1960.

A partir d’aquest marc conceptual es pot entendre com succeeix la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d’una base multidimensional. I des d’aquest punt de vista, l’arxivística s’ha convertit en un terreny fèrtil per al debat sobre la interseccionalitat de les identitats. En un moment en què la definició identitària adquireix protagonisme en el debat polític i social, els arxius tenen l’oportunitat de convertir-se en espais segurs que fomentin la investigació, el coneixement i, en darrera instància, el diàleg per canalitzar i moderar els conflictes entre aquestes identitats; uns conflictes que, fins i tot, poden arribar a generar violència entre diferents comunitats.

Així doncs, ha explicat Joaquim Daban, des del SAMLM hem constatat que a la majoria d’arxius únicament podem trobar els fons documentals de les grans personalitats, de les institucions més rellevants, de les administracions públiques i de les grans empreses. Massa sovint s’ignora la documentació relacionada amb les minories socials i els moviments col·lectius: la dona, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els migrants, el col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Els arxius, en aquest sentit, també tenim el compromís social de conservar una memòria plural i d’assegurar la custòdia de fons documentals que siguin representatius de les activitats impulsades per tots els col·lectius.