Blanes disposa d’un dels pocs espais verges de la Costa Brava. A principi del segle XXI la població es va mobilitzar de forma unànime per intentar salvar-lo de l’especulació urbanística. Es va protegir, però va continuar en mans privades i aquest és l’estat actual de l’anomenat Mas del Sol (fotos Ricard Ferrer).
Els antics membres de Salvem Pinya de Rosa s’han mobilitzat i l’ajuntament ja ha mantingut una reunió amb la Generalitat per mirar de reconduir la situació. La compra per part de les administracions públiques als actuals propietaris, no sembla viable en aquests moments, però, un espai únic s’està perdent i calen solucions.
Espai PNIN: Paratge Natural d’Interès Nacional, una llei que considera l’espai no urbanitzable sotmès a protecció especial.
Març del 2003 (Article d’opinió de Joan Ferrer a Diari de Girona)
La protecció de Pinya de Rosa de Blanes ha generat diverses actuacions difícils de trobar en anteriors campanyes reivindicatives. D’una banda, que 18.000 persones firmessin en molt poques setmanes a favor dels objectius de la Plataforma Salvem Pinya de Rosa i de l’altre, que tots els grups polítics del Parlament català es posin d’acord, i aprovin una proposició de llei, per declarar aquest indret com a paratge natural d’interès nacional. Un altre fet diferencial el podem trobar en la proposta pedagògica creada per donar a conèixer aquest paratge entre els escolars o el fet que no s’hagi tallat cap carrer o carretera com a mesura de força. Després de vuit mesos d’intensa campanya, la urbanització d’un dels pocs paratges verges de la Costa Brava ja no serà possible. Els temps i les sensibilitats canvien. Llàstima, però, que a la majoria de poblacions, aquestes tendències hagin arribat massa tard. Malgrat tot, a molts municipis es parla en aquests moments de revisar el pla general d’urbanisme i per tant, caldrà filar molt prim per no haver de lamentar alguna decisió d’aquí a cinc o deu anys.
El cas de Pinya de rosa, però, no està tancat. Un cop la proposició de llei té el vist i plau del Parlament català caldrà negociar amb els propietaris. La millor solució és que l’espai sigui públic. En aquest, i en tots els altres casos similars, si ja no hi ha possibilitat de treure’n profit, la propietat pot oblidar el manteniment i la zona passar d’espai únic, a espai totalment abandonat i degradat. En aquesta negociació, caldrà trobar la compensació justa i en aquest cas, no caldrà oblidar les cessions anticipades per fer l’hospital comarcal de la selva i un centre educatiu que va fer el propietari de Pinya de Rosa a canvi de la futura urbanització del sector. La història de Pinya de Rosa continua viva i caldrà que la unanimitat popular, i la política, no sigui flor d’un dia.
