En els darrers anys, diverses companyies ferroviàries europees han tornat a apostar pels trens nocturns, després d’un període de supressió causada per la doble competència dels trens d’AV i dels vols low-cost. És el cas dels trens Talgo de BCN a Paris o a Ginebra, suspesos des de l’entrada en servei dels trens AVE i TGV internacionals.
¿Què ha canviat perquè ara els trens nocturns tornin a ser atractius?
El principal motiu és la lluita contra el canvi climàtic, que s’ha començat a traduir en molts països en un moviment popular contrari a “volar”, sempre que hi hagi mitjans alternatius (cas dels escandinaus) i en decisions de governs de limitar els vols a distàncies on el ferrocarril pot ser competitiu. Macron, a França, ha anunciat el transvasament de viatgers dels vols interiors a la xarxa ferroviària.
Això s’ha sumat a la liberalització del transport per tren, que comporta l’obertura de serveis prestats per qualsevol companyia pública o privada. Algunes companyies públiques, com la OBB (Àustria,) han iniciat una agressiva campanya de serveis als països veïns mitjançant la seva marca Nightjet. Altres companyies, com la italiana, han reforçat els seus serveis nocturns Intercity Note, que també van arriben fins a Paris.
Hi ha també companyies privades que entren en el negoci, com Thello. I cal tenir en compte també l’experiència de Renfe en trens hotels. És un mercat en creixement i ja hi ha propostes per fer arribar aquests serveis fins a Catalunya.
Segons Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona, “es tracta d’una oportunitat per al sector turístic, com ho van ser en el seu dia els autocars que omplien moltes places d’allotjament de la Costa Brava, els vols xàrters i més recentment els vols low-cost”.
“Girona és a la distancia justa per poder viatjar còmodament en una nit fins a la majoria de ciutats centreeuropees, d’on venen bona part dels nostres visitants.
Convé, doncs, interessar-se per aquest nou fenomen i, si és possible, aprofitar-ho per garantir la continuïtat del turisme, en una època on les mesures ambientals i la mentalitat ecològica van fent forat”, afegeix Fàbrega.
Pere Macias, president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, augura “un retorn als mítics trens nocturns a causa de la saturació del cel i la creixent consciència ecològica”.
Enric Dotras, president de l’àrea de Turisme de la Cambra, afirma que el sector turístic “ja treballa en aquesta línia”, de manera que pugui ser aviat una via complementària a les actuals.
Àlex Gilabert, president àrea d’ordenació del Territori de la Cambra, ho veu com “un exemple d’intermodalitat i aprofitament de les infraestructures ja existents”, com les estacions de tren i busos de Girona, que estan preparades per a aquest futur trànsit de trens.
