Baldiri Soler va ser nomenat alcalde en plena guerra civil i posteriorment el va detenir la Gestapo i deportar a un camp nazi del nord d’Alemanya. El 2 de maig del 1945 va ser alliberat i es va instal·lar al Voló (Catalunya Nord).
Els dos objectes formen part de l’exposició #StolenMemory, que es pot visitar al MUME (Museu Memorial de l’Exili de Girona) fins el 14 de febrer. La consellera de Justícia, Esther Capella, entregarà el rellotge i la cadena a Geneviève Picart, la neta de l’exalcalde.
El centre Arolsen tenia constància que el rellotge i la cadena pertanyien a Baldiri Soler, però desconeixia l’existència de familiars vius. Arran de l’exposició, l’historiador Jordi Pons i l’arxivera de Cassà de la Selva, Dolors Grau, van estirar del fil i van poder trobar dues netes, que viuen prop de París.
En aquesta exposició temporal hi ha una cinquantena d’objectes confiscats pels nazis a una vintena de deportats catalans i espanyols. Hi ha fotografies, joies, rellotges, claus o objectes personals. Aquests formen part dels 3.000 objectes custodiats pels Arxius Arolsen, un centre que recull els objectes que van agafar les tropes nazis. Ara, organitzen exposicions a diferents països per tal de difondre alguns dels objectes custodiats i trobar les famílies per poder-los tornar el material.
Els Arxius Arolsen, d’altra banda, van retornar fa uns mesos a les respectives famílies els objectes dels deportats catalans Francesc Anguila, Ernest Bauló i Pepita Maranges. Actualment, el centre Arolsen custodia objectes d’una trentena de catalans i espanyols deportats a camps de concentració nazis. La recerca dels seus familiars continua encara avui.
Baldiri Soler, presoner número 30.204
Baldiri Soler va néixer a Cassà de la Selva (Gironès) el 1901, però es va traslladar a Sils (Selva) el 1937 per treballar com a cap d’estació. Era membre del sindicat UGT i l’abril del 1938 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Sils pel PSUC, en plena Guerra Civil. Un mes després va ser nomenat alcalde del municipi.
Tot i així, va deixar el càrrec un any després, el 1939, per anar a lluitar al front. Posteriorment va marxar a l’exili amb la seva dona i la seva filla de deu anys. Va estar internat a Argelers i Agde. La dona i la seva filla, però, van ser enviades cap als departaments més allunyats de la frontera espanyola. La dona va morir i posteriorment van tornar la filla a Cassà de la Selva, on van cuidar-la alguns familiars.
Dos anys després, Soler va ser detingut per la Gestapo per col·laboració amb la resistència. Va ser deportat al camp nazi de Neuengamme, al nord d’Alemanya, on va ser el presoner número 30.204. Va ser alliberat el 2 de maig de 1945.
Un cop alliberat, es va instal·lar a Voló i es va poder reunir amb la seva filla. No es va voler inscriure al consolat espanyol franquista i l’any 1975 va aconseguir la nacionalitat francesa. Va morir l’any 1981 a l’Hospital de Perpinyà.
