L’indult és el perdó individual de la pena per part del govern espanyol; l’amnistia anul·laria el delicte per a tots els acusats i reformar el Codi Penal podria revocar la condemna

Indult

L’indult suposa el perdó individual de la pena per part del govern espanyol, que els concedeix per decret aprovat al Consell de Ministres, a proposta del ministre de Justícia. Encara que la decisió és de l’executiu, formalment, és el rei qui els atorga. “És una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència”, exposa el Ministeri de Justícia al formulari en què explica el tràmit.

Un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals però evita complir la totalitat de la condemna. La Constitució prohibeix concedir indults generals. Es tracta d’una concessió que es fa a l’individu i no a un grup de condemnats ni a tots aquells que han comès un mateix delicte. Fins que no hi ha sentència ferma -seria el cas de la decisió del tribunal presidit per Manuel Marchena- no es pot concedir. Per tant, un indult deixaria fora els líders independentistes a l’estranger.

Segons la llei que regula l’indult, que data de 1870, no és un requisit que l’indultat mostri penediment però és un element que l’executiu sol tenir en compte. Tampoc cal que sigui el propi condemnat qui el demani, també ho poden fer els seus familiars o qualsevol persona en el seu nom -sense que hagi d’acreditar que el representa ni que té el seu consentiment-, el tribunal sentenciador, el Suprem, la fiscalia, el jutge de vigilància penitenciària o el govern espanyol.

Abans de concedir un indult, cal que el tribunal i la fiscalia emetin un informe. També es demana l’opinió de la víctima, quan n’hi ha, i de la junta de tractament del centre penitenciari, si el condemnat és a la presó. Fonts del Ministeri de Justícia han explicat a l’ACN que el criteri de l’actual executiu espanyol és concedir indults només quan els informes de les autoritats judicials són favorables i, asseguren, així ha fet en “l’amplíssima majoria” de casos. Tanmateix, els informes no són vinculants i no és un requisit legal perquè es concedeixi l’indult. “Amb l’indult tot és possible, ja que és molt discrecional”, explica la professora titular de dret processal a la UAB, Carmen Navarro.

L’amnistia, l’oblit del delicte

A diferència de l’indult, que no comporta l’oblit del delicte, l’amnistia implica l’extinció de tots els seus efectes i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals. No està contemplada a l’ordenament jurídic espanyol i hi ha juristes que qüestionen la seva constitucionalitat. El precedent més recent d’amnistia és la de 1977 durant la transició democràtica.

L’amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política, segons apunten autors que han abordat la matèria. S’hauria d’acordar a través d’una llei aprovada al Congrés dels Diputats i implicaria que s’eximeix de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d’amnistia. Per tant, hauria d’incloure els líders independentistes a l’estranger i podria implicar l’anul·lació de les altres causes obertes contra l’independentisme.

Reforma del Codi Penal

Una altra via seria la de la reforma del Codi Penal. Una revisió o eliminació dels delictes de rebel·lió o sedició podria implicar que els presos quedessin en llibertat. Segons apunta la professora de la UAB, el principi de retroactivitat de la llei penal quan la norma és més favorable al condemnat podria tenir uns efectes similars a l’amnistia i deixar sense efecte les penes després que els condemnats presentin un recurs al Suprem perquè reinterpreti els fets segons la nova definició del delicte, la qual cosa podria revocar la condemna. La redefinició dels delictes s’hauria d’aprovar per majoria absoluta al Congrés.