L’estat d’alarma va durar poc més de tres mesos, 99 dies per ser exactes, i aquest és el títol de l’exposició feta pel fotògraf calellenc Joan Maria Arenaza que, a mode de crònica visual, explica el que va passar a Calella entre el 14 de març i el 21 de juny. Com ell mateix detalla, l’exposició compta no només amb fotos paisatgístiques on la ciutat és la protagonista sinó que té un especial focus en els retrats de la gent que ha fet treball essencial.

La ciutat com a espai, a conseqüència de la limitació de moviments imposada per l’Estat d’Alarma va veure com en qüestió d’hores va passar de la normalitat a la buidor: la circulació pels carrers es va limitar de forma extrema, i escoles, botigues, equipaments, parcs infantils, esglésies i altres espais públics i privats van tancar les seves portes i es va començar el confinament a casa, un confinament que cadascú va intentar portar de la millor manera possible enmig de la incertesa del moment, afectant de forma molt especial d’una banda als infants, acostumats a la rutina de l’escola i a l’activitat,  i de l’altra a la gent gran que en molts casos van passar aquesta situació en soledat.

La mobilitat va quedar restringida i només el serveis essencials i les botigues de productes de primera necessitat van continuar funcionant. És aquí on ens trobem amb les persones que, a peu de carrer, van seguir desenvolupant la seva tasca, arriscant la seva salut per poder donar servei a la ciutadania. Parlem del cossos de Policia, informadors, Brigada Municipal, botiguers, repartidors de paqueteria o de menjar a domicili, farmacèutics, voluntaris…

Un altre dels col·lectius que es van mantenir en primera línia de foc i que mereixen un apartat especial és el del personal sanitari. En el moment d’escriure aquest text, a tot el món es comptabilitzaven més de 11 milions de casos confirmats de COVID-19 i més de 500.000 morts, dades que demostren la gran pressió a la que es va veure sotmès tot el sistema sanitari i els professionals que en formen part. Va ser gràcies al seu esforç i a la seva dedicació, que, tot i estar a prop del col·lapse en alguns moments, es va poder superar aquesta situació.

A finals d’abril es van poder començar a aixecar algunes mesures preses durant la part més dura d’aquest episodi i lentament la vida va començar a tornar als carrers, primer amb la sortida dels més petits i després, amb les franges horàries, de la resta de la població de forma esglaonada. Aquest moment va ser l’inici cap a la “nova normalitat”, com alguns l’han anomenat, i va ser un procés, que sempre tenint el compte les gràfiques de contagis, es van anar superant fases que implicaven la obertura de negocis com perruqueries, o bars, la flexibilització en els desplaçaments dins la mateixa regió sanitària, etc.

En aquesta exposició es mostra el dia a dia de la ciutat de Calella durant l’Estat d’Alarma, es mostren dates significatives com són la Setmana Santa o la diada de Sant Jordi en ple confinament. Es mostra també una col·lecció de retrats de persones que van seguir desenvolupant la seva tasca en benefici dels altres i on hi trobem diferents casos i oficis: repartidors de paqueteria que responien a la enorme demanda de béns comprats per internet, restauradors que en va reinventar per entregar menjar a domicili, personal sanitari que va estar cara a cara amb la malaltia, músics que sortien a  tocar a les 20h per acompanyar els aplaudiments, conta contes que cada dia explicaven per internet un conte per fer passar millor el confinament dels infants i pares, cossos de seguretat que vetllaven pel compliment de les normes establertes, voluntaris fent mascaretes en un moment en que escassejaven, botiguers d’establiments d’alimentació, serveis municipals realitzant tasques de desinfecció de diferents espais,…

A la vista dels esdeveniments, només es poden entendre les claus que ens han portat a superar aquest episodi, entenent la suma d’esforços individuals a tots els nivells de tota la ciutadania.

Aquesta exposició és només una petitíssima mostra del que ha passat entre els mesos de març i juny del 2020. Les restriccions de mobilitat del moment van fer que amb tota seguretat no hi apareix tothom que podria ser-hi, però espero que serveixi com a testimoni d’un moment totalment insòlit i que tothom s’hi pugui identificar d’alguna manera.

Com a fotògraf professional que col·labora amb diversos mitjans informatius, des del primer dia de l’estat d’alarma va poder sortir al carrer a retratar el que estava passant. Ara, amb tot el material, ha decidit compilar-lo a mode crònica del pas de la COVID-19 per Calella.

L’exposició s’inaugurarà el 8 d’agost i estarà oberta fins al 27 de setembre i tindrà lloc a la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella.