La pel·lícula ha estat rodada en part a La Selva, especialment als Jardins de Santa Clotilde i Sa Boadella de Lloret de Mar. També a Blanes i Tossa

L’Uma es desperta en una illa anomenada Paradise, on hi ha un centre de rehabilitació, un spa, un ressort, però no tot sembla tan tranquil i lluminós, sinó que s’hi amaga una sinistre realitat. La Duquessa és qui dirigeix el centre, destinat a dones de classe alta com l’Uma, que aviat descobrirà que el lloc dista molt de ser paradisíac.

Aquest és el revestiment de contes de fades de ‘Paradise Hills’, la pel·lícula que la directora basca Alice Waddington acaba de presentar al Festival de Sitges i que divendres arriba als cinemes. Dirigida al públic adolescent, és una crítica a la pressió social que sovint –i sobretot a través de les xarxes socials- s’aboca als joves per fer-los ser “perfectes”. D’altra banda, el feminisme, amb unes protagonistes que es rebel·len contra el seu entorn, està molt present durant tota la cinta. La directora recordava a Sitges la setmana passada que el feminisme és la igualtat entre homes i dones i que “qualsevol producte cultural que surti d’aquesta noció s’anirà quedant enrere. El guió es va escriure dos anys abans del moviment MeeToo, però és imprescindible en el moment actual”, afirmava.