A parer de les tres entitats, són formes “més inclusives” d’accés als aliments. Formes que inclouen també els ajuts econòmics. A banda, es proposen projectes de transformació i venda d’aliments recuperats del malbaratament a través d’entitats i empreses d’inserció social, “que creen llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social”.

També es proposa reformar el sistema d’acreditació de les persones vulnerables en l’accés
als aliments “per garantir que tothom se’n beneficiï”, així com la reforma del Fons Europeu d’Ajuda a les persones més desafavorides.

Una altra proposta és “evolucionar” de les donacions d’aliments en espècies a l’increment dels recursos per “millorar l’eficiència de la cadena alimentària i la recuperació i aprofitament dels aliments”. A banda, demanen que es promogui un “desenvolupament adequat” de la llei contra el malbaratament.

Segons les tres entitats, aquests canvis permetrien augmentar el consum de productes frescos i fer assequible el menjar saludable, com la fruita i la verdura, entre les persones vulnerables.

Totes tres consideren que el document és el “primer pas” per avançar en el disseny d’una estratègia conjunta i implicar-hi entitats, administracions i empreses.

Admeten, però, que la transformació del model actual haurà de ser “gradual” i requerirà un horitzó temporal “a llarg termini”.