Tot i així, USOC, Sitcpla i Sepla (els tres sindicats demandants) han recordat que l’estacionalitat a la terminal gironina ha estat “una constant” des que Ryanair va obrir la seva base. Per altra banda, consideren que l’aerolínia tampoc ha pogut demostrat el descens en demanda i facturació a les illes Canàries.
Sobre el retard dels nous avions, creuen que no es pot argumentar com una causa productiva a l’hora de justificar l’ERO. Els sindicats han afirmat que la companyia “contempla” tenir “unes 60 aeronaus immobilitzades com a estratègia estacional”, tal com recull Ryanair al seu informe anual de 2019.
Més enllà de la falta de motius, els sindicats afirmen que la companyia de vols de baix cost ha tingut una “posició immobilista” durant tota la negociació, ja que no ha realitzat “propostes de contingut negociador” i s’ha mostrat “inflexible amb la decisió de tancar quatre bases”.
A més, els treballadors han afirmat que l’aerolínia ha reduït els vols en què hi havien d’anar els treballadors afectats per l’ERO, tot i que havien de portar-ne d’altres bases, per haver de pagar menys diners de la indemnització.
Coacció a Girona
En la demanda hi ha un apartat exclusivament dedicat a les negociacions amb els treballadors de la base gironina. Els sindicats ho consideren una “autèntica coacció”, ja que van oferir als treballadors passar a ser fixos discontinus, a canvi que els representants sindicals acceptessin “l’acomiadament de la resta de companys en termes de mínims legals” o que aquests acceptessin les “limitades places vacants fora de l’estat espanyol que no estan bloquejades”.
Aquesta és la situació que es va acabar produint, ja que la companyia va anunciar que hi havia una majoria de persones que havien acordat canviar el contracte. Això va fer que tots els que no haguessin acceptat el nou contracte, deixaran de treballar per Ryanair a partir de l’1 de gener de 2020 si finalment no han aconseguit una plaça de trasllat.