A Catalunya s’ha passat de les 857 actuacions del GRAE el 2011 a 1.448 el 2017. Això que suposa una crescuda del 60%. Aquesta pujada es deu, en bona part, per l’increment de persones que van a fer activitats a la muntanya, segons ha explicat Guillem Amorós, cap dels GRAE.

Amorós reconeix que estan estudiant l’opció que les federacions i els clubs esportius imparteixin cursos a aquelles persones que han de rescatar perquè no es preparen bé la sortida.

Des de fa uns anys hi ha la possibilitat de cobrar el rescat. El cobrament d’aquestes actuacions, però, està limitat a tres supòsits: Ignorar un perill evident i marcat – com travessar una riera on hi ha una senyal de prohibit -, fer una sortida amb un equipament “manifestament inapropiat” – com portar unes sandàlies per anar a la neu, o no fer un ús adequat del servei. Durant tots els anys que porta en vigor la taxa els casos en què s’ha obligat a pagar el rescat ha estat per conductes “flagrants”, segons Amorós.

El mòbil, un element clau

Els Bombers recorden que un dels aspectes més importants abans de sortir d’excursió és tenir el mòbil ple de bateria. Martí explica que s’estalvien moltes sortides donant indicacions a les persones que truquen al 112 i simplement estan desorientades. Si cal començar la recerca el terminal és un “element determinant”, explica el cap dels GRAE.

De fet, des del cos recomanen tenir activada l’aplicació My112 que permet localitzar l’afectat en cas que tingui problemes. “Per a nosaltres és molt més fàcil d’accedir i de concretar el rescat de manera efectiva i el més ràpid possible”, destaca Martí.

El cap dels GRAE a Olot, però, alerta que “encara hi ha moltes zones fosques”, especialment a la Garrotxa i el Ripollès. Es tracta de llocs on no hi ha cobertura mòbil, fet que complica trobar la persona.