El TJUE avala la immunitat de Junqueras i diu que el Suprem n’havia de demanar l’aixecament a l’Eurocambra

L’alt tribunal de Luxemburg conclou que la condició d’eurodiputat només la dona “la mateixa l’elecció” i es carrega el requisit de la Constitució

El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d’eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.

Quan es va denegar el permís a Junqueras, encara no havia estat condemnat i per tant, inhabilitat per exercir càrrec públic.

Les tres preguntes del Suprem

El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l’abast de la immunitat d’un eurodiputat. És a dir, si aquesta s’aplica abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.

En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d’haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l’alliberament hauria de ser “automàtic” o fruit d’una ponderació entre “els interessos” de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.

Opinió de l’Advocat General

En la primera fase judicial del cas Junqueras, l’Advocat General de la UE va concloure que el mandat d’eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.

Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d’alliberar “automàticament” Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l’afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del ‘procés’ el 14 d’octubre.

El TSJC condemna Torra a un any i mig d’inhabilitació

Ho fa per desobeir les resolucions de la JEC sobre els llaços grocs

 Estableix que el president haurà de pagar 30.000 euros de multa

És el primer president de la Generalitat jutjat i inhabilitat mentre ocupa el càrrec.

La fiscalia demanava un any i vuit mesos d’inhabilitació, mentre que l’acusació popular, exercida per Vox, en reclamava dos anys. El TSJC va jutjar Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d’auxili en no acatar inicialment les ordres de la JEC