El Ple del Parlament ha aprovat la llei de comerç, serveis i fires que, entre d’altres coses, estableix períodes de rebaixes amb dates recomanades i amplia l’horari comercial setmanal de 72 a 75 hores. El text, després de l’aprovació d’una esmena transaccionada proposada pel PSC, diferencia però entre hivern i estiu, apuntat que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d’octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre.

La norma s’ha aprovat amb el vot a favor de tots els grups, a excepció de la CUP que s’ha abstingut. En un primer moment, el projecte del Govern proposava la liberalització de les rebaixes però finalment el text aprovat diu que les temporades “habituals” dels descomptes es faran a l’hivern i a l’estiu i que abans del 30 de setembre el consell assessor de la Generalitat en matèria de comerç “haurà de recomanar les dates d’inici i de finalització de les temporades de l’any següent”. Afegeix que es farà “atenent en cada moment les demandes del sector comercial”.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha destacat que la norma és una “oportunitat per posar fi a la dispersió normativa existent”

La norma també prohibeix vendre a domicili o per telèfon sense autorització prèvia del consumidor i incorpora el concepte d’economia circular.

La llei regula també les zones de degustació dels establiments comercials establint una superfície màxima del 33% del total de la superfície de venda de la botiga, càlcul en el que també s’han de comptabilitzar les terrasses. En aquestes zones de degustació però no es poden consumir begudes alcohòliques d’alta graduació. Una disposició transitòria afegeix que els establiments comercials que tinguin zona de degustació en el moment de l’entrada en vigor de la llei poden mantenir-la si compleixen els requisits i si no és així, disposen d’un període transitori d’un any per adequar-s’hi.

Es marquen també un total de vuit festius anuals en què poden operar fixats per la Generalitat i els ajuntaments en podran fixar dos més. Tot i això, situa com a excepció al règim general els establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, i que estiguin ubicats en municipis de menys de 5.000 habitants.

D’altra banda, estableix cinc supòsits a través del qual un municipi es pot acollir a la condició de turístic. El primer és disposar d’algun bé declarat patrimoni de la humanitat, el segon celebrar algun esdeveniment esportiu o cultural de caràcter nacional o internacional, el tercer tenir una àrea comercial amb oferta singular i clarament diferenciada i una afluència anual de visitants de fora de Catalunya superior a un milió durant cinc anys consecutius, el quart tenir més de 100.000 habitants i registrar més de 600.000 pernoctacions l’any anterior i cinquè disposar de zona portuària on operen creuers turístics i acredita l’arribada de més de 400.000 passatgers l’any.

Sobre les noves modalitats de venda, afirma que s’ha de constituir un òrgan d’estudi i de seguiment integrat per representants de la Generalitat, els ajuntaments, les entitats representatives del sector i les cambres de comerç per tal d’estudiar els efectes de al venda per Internet o a distància en el territori.

L’oposició critica la urgència

Des de l’oposició han criticat la urgència amb que critiquen s’ha negociat la llei i, en termes generals la majoria han apuntat que hi ha coses en que hi poden estar d’acord i que s’han pogut acordar però que han quedat aspectes sobre els que no hi estan d’acord.