En 8 temporades, Xavier Albertí ha programat fins a 189 espectacles, amb una majoria d’obres de teatre català contemporani (43), seguit del programa teatral “patrimonial” (35), clàssics universals (30), teatre familiar (20), teatre contemporani universal (19), musicals, dansa, multidisciplinaris i socials i, també, circ (7).
Les xifres del seu doble mandat són també la mitjana d’ocupació d’un 80%, el milió llarg d’espectadors totals, el rècord de 5.503 abonats en la temporada 2019-2020, el rejoveniment del públic fins als 48 anys de mitjana, els 51 espectacles de la casa que han girat pel territori, o les 68 funcions ‘accessibles’ per a públics amb dificultats. En el terreny de la difusió del patrimoni teatral, el TNC ha publicat en aquest temps fins a 465 obres; i el programa ‘Llegir el teatre’ ha assolit els 12.000 lectors únics de 61 lectures proposades, en complicitat amb 119 biblioteques.
Adeu emocionat
En el seu balanç final, Xavier Albertí ha expressat que han mirat que la ciutadania “sentí” el TNC no tan sols com un espai escènic sinó com un “nucli de reflexió” i un espai on avaluar la qualitat ètica de la societat, sempre des de les arts escèniques i sense vocació de “fixar càtedra”. “Quan un vol analitzar la historia o se’n va als llibres d’Història o sen va a les arts escèniques”, ha proclamat el dramaturg.
Xifres a banda, Albertí ha dit que d’aquesta “experiència vitalment d’una intensitat fora mida” que l'”acompanyarà sempre”, s’emporta la sensació (que avalen els números) que “ha guanyat la voluntat de seguir el pols a la nostra contemporaneïtat”. No obstant això, si un àmbit de la seva programació ha remarcat el director sortint són els ‘Epicentres’ que en les darreres temporades han donat protagonisme a un autor o autors particulars (Pitarra, o les pioneres de la dramatúrgia catalana, entre altres) amb diversos espectacles.
Al respecte, Albertí marxa satisfet si amb la seva programació ha contribuït a abonar una “tradició de la recepció” del patrimoni dramatúrgic català, i a haver repescat per “tornar a avaluar” determinades obres que –degut a molt factors però principalment al silenci del Franquisme- no han quedat prou en l’imaginari col·lectiu del país.
El director també ha volgut destacar l’esforç del teatre per afavorir l’accés a col·lectius amb diversitat funcional, trastorns psíquics i altres perfils, en bona mesura a través de la col·laboració amb el programa d’Apropa Cultura. “Ha sigut un còmplice extraordinari”, ha dit.
Amb l’única recança de no haver pogut programar algun espectacle internacional més, Albertí s’ha acomiadat fent una lloança de l’equipament públic que ara deixa, i del “cor” dels seus professionals, i desitjant “la millor de les aventures” a la seva successora a partir del setembre, Carme Portaceli, que l’escoltava al vestíbul del TNC.
