El procés de dol i comiat dels éssers estimats s’ha transformat arran de la pandèmia de la covid-19
El metge especialista en psiquiatria i director executiu de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC, Pere Bonet, assegura que el dol és un “procés d’adaptació normal davant d’una pèrdua” i considera que encara és “aviat” per dir si la pandèmia de la covid-19 ha provocat que més persones pateixin un dol patològic, aquell que comporta que la tristesa, el dolor i l’ansietat perdurin de forma molt intensa en el temps. De fet, els protocols estableixen que no es pot parlar de dol patològic fins que hagi passat aproximadament un any des de la mort de l’ésser estimat.
En aquest sentit Bonet ha dit que, davant de la pèrdua, és “normal” tenir “dolor i un sentiment de frustració”, ja que assegura que no tot el patiment “és malaltia”. “Després, però, ve la segona part: quan tot això es complica i dependrà de cada persona si això deriva cap a un dol patològic o no”, admet l’expert. Bonet relata que un dels signes d’alarma més important és “quan comencem a veure que el nostre sistema nerviós comença a debilitar-se, és a dir, quan ens despertem abans d’hora de forma continuada”. “Si durant deu o quinze dies em desperto cada dia una o dues hores abans de l’habitual el cos m’està avisant que no vaig bé”, detalla.
Per això, el doctor creu que és molt important “demanar ajuda” perquè fer-ho no és sinònim de “ser dèbil”. De fet, Bonet recorda que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. “No hi ha ningú vacunat contra el patiment”, adverteix Bonet, que creu que “si emocionalment em quedo coix, jugaré el partit de la vida coix, rendint menys, relacionant-me menys i tendint a lesionar-me més emocionalment”.
Rituals diferents, però igual de vàlids
Amb l’emergència sanitària els rituals de comiat s’han vist alterats. Tot i això, els experts recomanen a la gent que no deixi de fer un ritual de comiat, ja que moltes persones estan ajornant el dol. Bonet explica que els rituals “són molt importants” i creu que “es poden fer de moltes maneres diferents”. El metge psiquiatre diu que el més important és fer el “ritual personal”, ja sigui llegir una pregària, escoltar una cançó o escriure un poema per al difunt. A més, Bonet creu que les noves tecnologies també es poden convertir en un aliat i, per exemple, a través d’una videotrucada “podem fer aquest ritual envoltats de la família o amics”.
