El Montseny-Guilleries s’ha consolidat com el primer productor d’avets de Nadal del sud d’Europa. La climatologia hi ajuda, perquè hi ha moltes hores de sol, els estius són frescos i humits -cosa que ajuda els arbres a créixer- i durant l’hivern hi fa la fred suficient.
Dins el triangle que formen Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau s’hi concentren el 95% dels productors de l’associació Cultivadors d’Arbres de Nadal Associats de Catalunya (CANAC). Són sobretot grans vivers, tot i que entre les 34 firmes que formen part de la CANAC també hi ha petits autònoms.
Per a ells, aquesta és l’època forta de l’any. Ho testimonia el tràfec de camions i furgonetes que carreguen avets de totes mides. Des d’aquí, sobretot, els arbres de Nadal aniran a parar a centres de jardineria. Però també a cadenes de decoració, a botigues i, aquest any sí, a parades de mercats com el d’Espinelves (que recupera edició després d’haver-la suspès arran de la covid-19).
El president de CANAC, Albert Gallifa, admet que aquesta campanya es traduirà en un augment de vendes “destacable”. De fet, ja el xifra en un 20%. “Les previsions són molt bones”, augura. I això, tenint en compte que el Nadal passat el sector va aguantar bé l’estocada del coronavirus, i fins i tot va tancar exercici lleugerament per sobre del 2019.
Darrere d’aquest increment, precisa Gallifa, hi ha dues causes. La primera és que el coronavirus fa que la gent tingui més tirada a decorar la llar. “La gent es queda més a casa, i això es nota”, concreta el president de la CANAC.
La segona causa, i que Gallifa posa al mateix nivell que la primera, és que cada cop els avets ecològics tenen més tirada en detriment dels arbres artificials. “Hi ha hagut un canvi d’hàbits i la gent és més conscient que un avet natural també és sostenible; en canvi, un de plàstic no”, subratlla el president de CANAC. “Els nostres arbres, precisament, es cultiven perquè després es puguin trasplantar o bé reciclar, convertint-se en fusta, pèl·let o compost”, hi afegeix.
Pel que fa a preus, com a mínim des del productor, no hi ha hagut grans pujades. “Estem parlant de cultius llargs; pensa que per aconseguir un avet calen, com a mínim, cinc anys”, concreta Albert Gallifa. Sí que admet, però, que l’alça dels hidrocarburs ha comportat que la distribució s’encareixi, i que això es pot veure reflectit en el preu final a botiga.
Un 80%, a mercats de proximitat
De tots els avets que surtin del Montseny-Guilleries, la gran majoria aniran a parar a mercats de proximitat. Vuit de cada deu es vendran a Catalunya, a l’estat espanyol o al sud de França.
“La demanda interna puja i comença a estirar fort; això fa que no sigui necessari vendre a fora, com sí que passava ara fa uns anys amb l’anterior crisi”, concreta el president de CANAC. “A més, la venda de proximitat sempre surt més econòmica i rendible”, explica Gallifa. “Si ho pots vendre a la vora, ja no vas tan lluny”, hi afegeix.
Hi haurà, però, part dels avets que sí que s’exportaran. El gruix dels que s’enviïn cap a l’exterior aniran a mercats com Anglaterra, Alemanya o Suïssa, tot i que també es faran vendes puntuals al Marroc i al Líban.
Autòctona de les Guilleries
A Catalunya, bàsicament, es cultiven les espècies ‘abies nordmanniana’ (la més venuda), ‘abies pinsapo’, ‘picea excelsa’ (més recomanada per a exteriors) i ‘abies masjoanis’. Aquesta última és una espècie autòctona de les Guilleries, nascuda a la finca Masjoan d’Espinelves, i que centra un projecte del CANAC per recuperar-ne la producció.
“Estem buscant els millors exemplars de l’espècie, podríem dir-ne la planta mare, per fer-ne la selecció”, concreta Albert Gallifa. “A partir d’aquí, l’objectiu és crear els millors exemplars d’aquesta varietat, els que siguin característics de l’espècie, i reproduir-los”, conclou el president de CANAC.
