El coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia, ha colonitzat les comarques gironines. Aquest rosegador herbívor, també conegut com a ‘rata-llúdriga’, va entrar a Catalunya per l’Alt Empordà ara fa set anys. I des d’aquí ha anat estenent-se pel territori fins arribar ja a la comarca de la Selva. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials, perquè sol menjar les plantes que creixen a les lleres dels rius i fa els caus arran d’aigua. “En trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre”, concreta el biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón. La Generalitat admet que aquesta espècie invasora ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en parcs naturals i espais protegits.
Pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat (perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga –d’aquí, el seu sobrenom- i es caracteritza pels seus grans incisius taronges. S’inclou dins el catàleg d’espècies invasores i pot comprometre l’hàbitat fluvial.
Altres invasors
El coipú, a més, no és l’única espècie invasora que s’ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americà o la tortuga de Florida, entre d’altres. A més, segons concreta Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus).
En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de França. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d’aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs però, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.
Escoltar Santi Palazón:
