Arxiu

El cinema a Catalunya: cauen les pel·lícules rodades en català amb uns pressupostos lluny de films de gran format

La disminució progressiva del pes de pel·lícules rodades en català als Gaudí i Goya -que han marcat un mínim històric aquest any- fa palesa una situació que el sector anticipa des de fa una dècada. Si el 2010 la televisió pública, motor tradicional de l’audiovisual a Catalunya, va invertir-hi 100 milions d’euros, mentre que un any després la xifra va caure fins als 85. El 2012 la inversió es va situar en els 65 i, entre el 2013 i el 2017 va rondar els 50 milions. El 2018 va fixar el rècord a la baixa amb 40 milions i l’any passat va augmentar una mica, fins als 44. Concretament, i segons dades de la CCMA, el 2020 TV3 ha finançat amb un total de 12,1 milions d’euros produccions de ficció –ja siguin d’animació, sèries, telefilms i pel·lícules- o documentals en coproducció amb altres empreses, així com la producció associada –per ser emeses exclusivament per TVC.

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn de la Conselleria de Cultura, és l’òrgan del Govern que dona suport al sector audiovisual. Les línies de subvenció inclouen criteris de llengua i promoció de la versió original catalana o aranesa, sigui doblada o subtitulada. També atorguen més punts a produccions amb criteris de caràcter artístic o cultural, com poden ser la inclusió de referents socials i històrics catalans o la participació tècnica catalana.

Recentment, la dotació de totes aquestes línies ha anat creixent i el 2020 es va situar en els 17,2 milions d’euros (5,7 milions d’euros més que el 2019), una xifra que s’acosta a la dotació pública màxima dels darrers anys, que data del 2017 (18 milions), moment en què estava en vigor l’impost de l’audiovisual derogat pel Tribunal Constitucional.

El sector atribueix la situació a la manca d’inversió pública

Malgrat aquest creixement en la dotació d’ajuts de l’ICEC, el sector audiovisual considera que és encara molt insuficient. La presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola, reconeix a l’ACN que després d’anys d’insistir, les reivindicacions del sector han calat, però qualifica l’esforç encara de “molt tímid”. Passola circumscriu la situació actual del cinema en català a la caiguda d’un “motor molt important” com és TV3 i al fet que el Govern no s’hagi “preocupat perquè hi hagués ajudes finalistes”, a diferència del que passa a França, Alemanya, Dinamarca o Suècia.

Per la presidenta de l’Acadèmia, el sector audiovisual no està a l’UCI perquè es veu “més audiovisual que mai”, però en termes de producció el cinema català rodat a Catalunya sí que ho està. “Ens hem de posar les piles perquè es consumeixen més sèries i pel·lícules que mai i, quan es fa a través de les xarxes, ningú et pregunta en quina llengua estan rodades. Es podrien rodar perfectament en català”, assevera.

En una línia similar es pronuncia el president de la federació que agrupa gran part de les productores audiovisuals catalanes (PROA), Raimon Masllorens, que apunta en la mateixa direcció: la “desídia” del Govern cap a l’audiovisual i a la baixa inversió de TV3 en la producció audiovisual, que activava el “múscul” del sector. Masllorens diu que rodar en català i a Catalunya és una circumstància que “s’ha de cuidar”. “Ara només es graven pel·lícules molt petites, que poden tenir sort, com ‘Estiu 1993’, però ens falten pel·lícules grans que facin de locomotora del sistema”, afegeix.

El president de les productores audiovisuals de Catalunya defensa que el mercat cinematogràfic actual –amb molt més espai per a les obres cinematogràfiques gràcies a les plataformes- podria absorbir cintes en català, però que primer caldria que sortissin “reforçades financerament”. “Netflix o Amazon, per exemple, han demostrat que estarien disposades a comprar pel·lícules en català, però s’han de fer. Si les han de pagar ells, no les faran. Si volem cinema en català, se’ls ha de donar suport”, assevera.

Pel president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, la producció audiovisual està infradotada, no té el suport públic que “mereix” i que li permetria desenvolupar-se “amb normalitat”. “Veiem una indústria molt tocada”, reconeix Rutllant. Des del Clúster, però, creuen que si s’injecten més diners en els pressupostos per a cultura, es millora la fiscalitat i s’aposta per impulsar una “gran infraestructura audiovisual” tecnològica homologable a nivell europeu –platós i serveis auxiliars-, es podrà donar “sortida” a l’ecosistema i al talent audiovisual català, que aposta per finançar amb els fons europeus de cooperació del covid. El Govern ja ha entomat la proposta i presentarà properament el projecte, segons ha confirmat l’ACN. “Això permetrà l’arribada de grans operadors i desenvoluparà la nostra indústria, amb productores més potents”, augura. “La recepta és clara, cal reforçar la indústria per impulsar el sector”, segons el president del Clúster.

Al seu entendre, aquesta circumstància facilitaria l’increment de sèries i pel·lícules en català. “No podem demanar a les productores que assumeixin tots els riscos. Hem de tenir producció en català, però ha d’estar acompanyada de subvencions, no ho podem deixar en mans del mercat. Cal cuidar-ho des de les institucions”, assevera Rutllant.

Pels Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) no és només reclamar més recursos econòmics, sinó “optimitzar-los”. “No pot ser que bona part de les dotacions tinguin una participació catalana sucursalista. Ningú ens farà la feina, hi ha d’haver voluntat política”, explica Norbert Llaràs, portaveu de l’entitat. Alhora, aposta per establir una xarxa per coproduir a Catalunya, les Balears i el País Valencià, que comparteixen una llengua comuna. Gran part dels associats de PAC són productores de pel·lícules d’autor i en demana major suport públic: “Ens agradaria tenir més ajuts perquè són pel·lícules que difícilment trobaran fonts de finançament privat i també ens agradaria treballar amb pressupostos més grans”.

Coneixedor de les reivindicacions del sector, el director de l’ICEC, Miquel Curanta, coincideix en identificar la necessitat d’incrementar els recursos inicials per impulsar “grans projectes” audiovisuals en català. “Perquè els productors puguin buscar aliats fora per fer coproduccions, han de sortir de base més ben armats. Per això és fonamental que l’ajut des del Departament de Cultura sigui alt”, reconeix, garantint també el suport de TV3. Amb tot, evita posar una xifra concreta i assegura que l’objectiu és “tenir suficients recursos per arribar a tot arreu i normalitzar la producció audiovisual fet a Catalunya en tots els àmbits”.

En català, òperes primes o projectes d’autor de menys d’1,2 MEUR

Si s’entra en el detall de les subvencions, l’ICEC va atorgar el 2019 passat 4,3 milions d’euros per a la producció de llargmetratges cinematogràfics, un 43% dels quals en català i aranès. S’hi havien presentat 47 projectes, 13 dels quals en català o aranès (27%). La xifra el 2020 va créixer fins als 4,3 milions d’euros, però el percentatge de projectes en català o aranès que va passar el tall va disminuir fins al 32%. De fet, el nombre de projectes presentats a les sol·licituds va ser de 68, 24 de les quals en català o aranès (un 35%).

Quant al tipus de producció audiovisual, tant el 2019 com el 2020, el nombre de llargmetratges en català o aranès que es presentaven als ajuts eren majoritàriament projectes d’autor o òperes primeres. Concretament, el 2019, dels 18 projectes d’autor o òperes primeres, d’un pressupost màxim d’1,2 milions, 10 eren en llengua catalana, un 56% del total. Per contra, dels 18 projectes amb vocació de mercat -amb pressupostos per sobre d’1,2 milions-, només 3 eren en català (un 17%), mentre que no n’hi havia cap en català entre els 11 aspirants a la subvenció per a alta capacitat d’internacionalització –amb catxets superiors als 2,5 milions d’euros.

Ajuts del 2019: Coixet, Sotorra i Simón

Entre els films de major pressupost que van rebre subvenció de l’ICEC en versió original catalana el 2019 hi ha ‘Alcarràs’, el nou film de Carla Simón; ‘El negociador’, de Jordi Raich; ‘Nosaltres no matarem amb pistoles’, de Maria Ripoll; o ‘Retorn a Raqqa’, un documental en què el periodista Marc Marginedas, segrestat per Estat Islàmic a Síria, torna al país de la mà d’Albert Solé.

Pel que fa a la versió original no catalana, totes tenen pressupostos majors, i s’hi troba ‘The retorn. Life after ISIS’, d’Alba Sotorra; ‘La boda de Rosa’, d’Icíar Bollaín; o ‘La contadora de pel·lícules, l’adaptació homònima de la novel·la Hernán Rivera Letelier d’Isabel Coixet.

Lacuesta, Targarona, Gay i Villaronga, noves pel·lícules subvencionades el 2020

El 2020 la situació encara es va atomitzar més. Dels 28 aspirants a subvenció de l’ICEC amb òperes primes o projectes d’autor, 19 eren en català o aranès, el que representa un 68% del total. Mentre que per als de la segona modalitat –amb pressupostos per sobre d’1,2 milions i amb vocació de mercat-, de les 28 pel·lícules, només 4 eren en català o aranès (14%). Finalment, de les 12 amb una inversió superior als 2,5 milions, 1 era catalana (8%).

Entre les pel·lícules rodades en català amb el suport de l’ICEC hi ha ‘La recerca infinita’ i ‘Quest’, totes dues de Nanouk Films; ‘Un estel fugaç, un amor d’estiu’; ‘Centaures de la nit’ o ‘El documental més estrambòtic del món’. En les de versió no catalana, hi ha ‘El cuco’, de Mar Targarona; ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta; ‘Historias para no contar’, de Cesc Gay; ‘Tardes de soledad’, d’Albert Serra; ‘Girasoles silvestres’, de Jaime Rosales; ‘3.000 obstáculos’, d’Agustí Villaronga; ‘Pan de limón con semillas de amapola’, de Benito Zambrano; o ‘Sica’, una cinta dirigida per Carla Subirana sota la producció d’Alba Sotorra.

En canvi, per a pel·lícules per ser emeses per televisió, el 100% de les que van optar a la subvenció tant el 2019 com el 2020 eren en català. En els documentals televisius, més de la meitat també eren en llengua catalana.

Els films de Barrena, Reguera, Crehuet, Maíllo o Allen, finançats per TV3

Concretament, i segons informació facilitada per TV3 a l’ACN, hi ha dues produccions d’animació en català (‘Els Mironins’ i la segona temporada de ‘Mya Go’), una sèrie pròpia (‘Com si fos ahir’) i dues d’associades també en català (‘Última nit del Karaoke’ i ‘Buga Buga’) i tres sèries coproduïdes (‘Altsasu’ en eusquera, ‘ELA Geminada’ en català i ‘Els hereus de la terra’ en castellà). També hi ha dinou documentals i tres telefilms, tots rodats en català.

Quant a obres cinematogràfiques, TV3 ha contribuït a finançar 26 pel·lícules de ficció, la gran majoria en català, però que també n’inclou dues en castellà i una en anglès. Entre els títols, destaquen ‘Coses a fer abans de morir’, òpera prima de Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens; ‘Bajocero’, de Lluís Quílez que arribarà a Netflix, ‘Cosmética del enemigo’, de Kike Maíllo i presentada al Festival de Sitges; ‘El buen patrón’ de Fernando Léon de Aranoa; ‘Las leyes de la frontera’, l’adaptació de l’obra de Javier Cercas de la mà de Daniel Monzón.

També destaquen ‘Les dues nits d’ahir’, la ‘road movie’ nascuda del treball de final de grau de quatre joves de la UPF de Barcelona; ’15 hores’, la nova cinta de Judith Colell; ‘Armugán’, de Jo Sol; ‘Mediterráneo’, el film que narra la història de l’Open Arms dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per Eduard Fernández i Dani Rovira; ‘El nieto’, la nova pel·lícula de Nely Reguera; ‘Espejo, espejo’ de Marc Crehuet; la proposta de Carol Rodríguez Colás ‘Chavalas’; ‘Sinjar’ d’Anna M. Bofarull; ‘Fred’ de Santi Trullenque; ‘Competencia oficial’, amb Penélope Cruz i Antonio Banderas i dirigida per Gastón Duprat i Mariano Cohn; o ‘Rifkin’s Festival’, l’últim film de Woody Allen presentat al Festival de Sant Sebastià.

Publicitat

ESTACIÓ DE SERVEI ESSER

Av. Alegries, 89-91

17310 – Lloret de Mar

T. 972363854

SPEED QUEEN (Raval)

C/. Raval, 7

17300 – Blanes

T. 665124323

 

Setemcat

C/. Costa i Forneguera, 33

08370 – Calella

T. 937690448

 

VITALDENT BLANES

C/. d’Alberes, 51

17300 – Blanes

T. 972359778

INS BISBE SIVILLA

C/. Valledebanador, 39

08370 – Calella

T. 937661201

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/