Des d’aquest passat dimecres 24 d’octubre i fins a principis de novembre, durant 15 dies, el balcó de la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes lluirà una pancarta reivindicativa. El missatge és clar: ‘Octubre 2018: Alliberament Trans, pel dret al sexe sentit’, i és en motiu que el dia 22 d’aquest mes se celebra el Dia Mundial de la Despatologització de la Transsexualitat com a reconeixement a la lluita de les persones trans per aconseguir el dret a la identitat o l’expressió de gènere.
L’acció està promoguda per l’Associació Cultural Joan Comorera i el SAI de l’Ajuntament de Blanes, el Servei d’Atenció Integral que atén especialment a aquelles persones que puguin patir situacions de discriminació per LGBTIfòbia.
La Despatologització de la Transsexualitat, una fita molt recent
La despatologització de la transsexualitat és una reivindicació que, tot i que pugui semblar que avui dia pugui estar plenament assumida per la societat en general, no ho està ni de bon tros. Com a mostra, cal recordar que la Organització Mundial de la Salut (OMS) tot just va treure la transsexualitat de la llista de malalties mentals fa quatre mesos, el 18 de juny de 2018. D’aquesta manera, ha perdut la categoria de ‘trastorn psicològic’ per passar a ser una qüestió purament física: la manca d’adequació del cos al gènere que sent la persona.
Les associacions que apleguen persones trans han considerat la decisió de la OMS com a clau de cara a la normalització de les seves vides, igual que ho va ser en el seu moment la despatologització de l’homosexualitat. De fet, aquest altre objectiu tampoc fa massa temps que es va conquerir, ja que va declarar-se l’any 1990, fa 28 anys.
La nova classificació de la transsexualitat promou que a partir d’ara no s’hagin de donar justificacions als qui intenten curar o tractar-la, ja que suposa una agressió per a aquestes persones, i és causa de discriminació i violència. La situació de les persones transsexuals a l’estat espanyol i a Catalunya, malgrat hi hagi diverses lleis aprovades, és complexa i mancada de normes específiques que s’apliquin a totes les autonomies.
A Catalunya es va donar un importantíssim pas endavant fa dos anys, al 2016, quan es va aprovar un nou model de salut que no considerava la transsexualitat com una patologia. Des de llavors, s’expedeix el carnet de salut amb el nom sentit a través de la Xarxa Pública dels SAI LGBTI com el què hi ha a Blanes, així com d’altres carnets i protocols que possibiliten a les persones trans ser anomenades amb el nom sentit: T-16 de transport, carnet de biblioteques, de discapacitat, a les escoles, universitats, a l’administració, etc.
