Aquesta informació ha revelat com es va produir l’erupció, amb la combinació d’explosions freatomagmàtiques com estrombolianes; a quina profunditat del subsol va tenir lloc(uns 210 metres) i el volum del material volcànic, de l’ordre de 0.012 a 0.004 km3, format principalment per tova volcànica i escòria. La investigació s’ha publicat aquest més a la revista científica ‘Journal of Volcanology and Geothermal Research’.
“Els resultats obtinguts al Camp dels Ninots, a partir de l’ús de software de modelització geològica en 3D, fins ara aplicat quasi de forma exclusiva en l’exploració de petroli i en la mineria, permetrà entendre millor, i des de tots els angles, com es comporten aquestes erupcions que són el segon tipus de volcans més comuns del planeta”, explica l’autor principal del treball i investigador, Xavier de Bolós.
A més, l’estudi ha permès “conèixer les fases eruptives que van donar lloc a la formació del volcà, l’estructura interna del volcà, així com el teòric volum de sediments volcànics com del posterior llac que es va formar”, segons explica Bruno Gómez de Soler, investigador de l’IPHES-CERCA, codirector de les excavacions al Camp dels Ninots i un dels signants de l’article.
La investigació és fruit del projecte ‘El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II (CLT009/18/00052)’ finançat per la Generalitat i que du a terme l’IPHES-CERCA. Hi han col•laborat diferents investigadors catalans que treballen en universitats d’arreu del món.
Entre ells, Bolós; Oriol Oms de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Pablo Rodríguez del ICRAG (Irish Centre for Research in Applied Geosciences) associat a la University College Dublin (UCD) d’Irlanda; Joan Martí del Geosciences Barcelona (GEO3BCN) del CSIC; Bruno Gómez i Gerard Campeny de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).