La vil·la romana del Roser és una de les més ben conservades de Catalunya, data del segle I i va ser un centre de producció de vi i àmfores.

Les excavacions festes en un solar proper a l’hospital on hi ha d’anar un supermercat ha provocat la creació de la Plataforma per la Dignificació de la Vil·la romana. Aquests terrenys són només una part del poblat, molt més extens. A sota dels apartaments Toyca ja es va analitzar les restes que hi havia i es va deixar preparat per seguir-hi treballant en un futur.

La Vil·la del Roser es va descobrir en unes excavacions fetes el 1943 que han tingut continuïtat els anys 70, 80 i en l’actualitat.

L’objectiu de la Plataforma, que també ha obert una campanya per recollir diners, seria moure el supermercat de lloc i deixar el jaciment al descobert, segons explica el seu portaveu Joan Juhé.

La Plataforma també demana que el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès local i ha iniciat una recollida de signatures.

L’alcaldessa, Montserrat Candini, explica que només el solar costa 3 MEUR i les excavacions 300.000 euros, uns diners que no pot assumir l’administració pública i per tant, cal fomentar la col·laboració público-privada.

Per aquest motiu, quan les actuals restes es tapin, es podran veure des del que s’anomena una cripta arqueològica amb vidres i les explicacions pertinents en plafons.

Segons Juhé, aquesta mesura és menystenir la riquesa arqueològica que té la ciutat de Calella.

Les excavacions no acabaran fins a l’estiu. Quan s’acabi, es començarà la construcció del supermercat i dels pisos que s’hi han de fer a sobre.

Escoltar Juhé i Candini:

L’arqueòloga Almudena Garcia Ordóñez, responsable d’aquest jaciment de la vil·la romana del Roser, en destaca la importància i la bona conservació. “La conservació d’aquesta vil·la és excepcional, no a tot arreu tenim estructures tan ben conservades. Tingueu en compte que en aquestes habitacions d’aquí darrere teníem la volta, un sostre amb volta, i encara es conservava.”

El servei d’Arqueologia de la Generalitat fa unes 140 intervencions de recerca l’any, però la majoria són intervencions preventives, és a dir, en restes trobades arran d’excavacions o obres de construcció que s’han de comprovar. El 2019, se’n van fer 1.500, i ‘any passat, fins i tot amb pandèmia, se’n van fer 1.130. Poden ser intervencions públiques o privades. En funció de la importancia de les restes, i un cop estudiades i documentades, es decideix si es destrueixen, si es tornen a colgar o, en casos de grans intervencions com la de Calella, es conserven fins i tot per ser visitades, com s’ha fet en jaciments a Tarragona i Badalona, entre d’altres.