Aquest dimarts s’han complert els 92 dies o, el què és el mateix, tres mesos d’ençà que el president d’Òmnium Cultura, Jordi Cuixart, i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, van ser empresonats.
Les concentracions s’han fet a les vuit del vespre davant de tots els ajuntaments d’arreu del territori català excepte a Barcelona, on a les set de la tarda s’han fet cinc punts de trobada per anar caminant fins a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el Carrer Casp. En totes les accions reivindicatives s’ha recordat l’empresonament que també pateixen el vicepresident en funcions, Oriol Junqueras i el conseller d’Interior en funcions, Joaquim Forn, que porten 75 dies entre reixes.
Durant les concentracions s’ha llegit un manifest on es remarca que poder manifestar-se és un dret bàsic en qualsevol democràcia i s’ha denunciat l’actuació del govern de l’estat espanyol, a qui s’ha acusat d’actuar com en una dictadura: jutjant i dictant sentència alhora. L’ordre de presó preventiva que manté a la presó als quatre encausats s’ha titllat, textualment, com “Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les oltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació”.
El manifest, que s’ha tancat exigint de nou la llibertat immediata per a tots quatre empresonats, ha denunciat la manca de independència judicial i la vulneració de la presumpció d’innocència que, de manera flagrant, s’està produint. També s’ha adreçat directament als dos empresonats que porten més temps privats de llibertat: “Jordis: Sou l’exemple viu de la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volen aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que el rancor”.
Imatge: Concentració a les portes de l’Ajuntament de Blanes (Foto Aj. Blanes)