Just davant de la costa mataronina hi ha una àrea litoral protegida que conté posidònia oceànica, una planta beneficiosa per al medi ambient i els ecosistemes marins. Amb l’objectiu de protegir aquesta planta marina ha nascut a Mataró el projecte Posidònia 2021, una iniciativa sense ànim de lucre que busca principalment fer efectiva la protecció de la zona.
Un dels seus impulsors, el responsable de l’associació OceanKids, Marcel Gubern, ha explicat que el projecte vol anar més enllà dels estudis científics que s’han fet fins ara i actuar per evitar la pèrdua d’aquesta planta. Gubern ha destacat que, com a submarinista, en els darrers 30 anys ha observat com aquesta zona s’ha anat degradant i les espècies que hi vivien ho fan en menor nombre i en pitjors condicions.
La posidònia es troba en l’àrea litoral protegida que es va declarar el 2014 i que, segons un acord de Govern, va quedar definida com a Zona Especial de Conservació (ZEC) Costes del Maresme.
Aquesta àrea te unes 3.000 hectàrees i està integrada en el conjunt d’àrees marítimes litorals i terrestres de Catalunya de la Xarxa Natura 2000. La idea del projecte és fer una conservació i recuperació d’aquesta zona, centrant-se especialment en la posidònia ja que l’alguer de Mataró que la conté és un dels pocs d’aquests característiques que queden a Catalunya.
Des del projecte Posidònia 2021 reconeixen que en els darrers vint anys s’han portar a terme nombrosos estudis científics necessaris sobre la posidònia, la fragilitat del fons del Maresme i molt especialment dels seus alguers i les espècies que hi resideixen. Tot i això, consideren necessari anar més enllà i caminar cap a la gestió preventiva, la restauració d’ecosistemes, la regulació de l’ús públic, la millora ambiental i l’aprofitament sostenible.
Entre d’altres coses, Gubern ha apuntat el perill que suposa el fondeig, pràctica que recorda que està prohibida, i ha emfatitzat en el fet que tota la posidònia que es perd, per exemple per la caiguda d’àncores, triga centenars d’anys en recuperar-se. En aquesta mateixa línia, destaca la “pressió” que suposa sobre el fons marí el fet que el port mataroní tingui més d’un miler d’amarradors, als que se’ls han de sumar l’activitat de busseig, les embarcacions recreatives i la pesca. Per tot això, el projecte apunta que cal aturar el fondeig incontrolat i assolir la compatibilitat i la sostenibilitat de les diferents activitats que coincideixen en aquest litoral.
Com a bussejador, ha assegurat que fa trenta anys veia algunes espècies de peixos, com els meros d’entre 15 i 20 kilos i més individus de cada espècie, situació que ha lamentat no es dóna actualment. “El problema és que la gent que s’ha incorporat fa poc temps no té aquesta referència”, ha declarat, al mateix temps que ha instat a “lluitar” per aconseguir recuperar aquest ecosistema. En aquest sentit, ha explicat que la divulgació és una de les parts importants del projecte. Gubern ha reconegut que la posidònia pot ser desconeguda per a la ciutadania, més encara els seus beneficis, i per això creu que s’ha de començar a divulgar des de les escoles.
Una altra de les línies d’actuació és plantejar-se la reintroducció d’algunes espècies, com per exemple el cavallet de mar o la sípia, així com la pròpia planta. Ha reconegut que això pot generar “controvèrsia” perquè es pot arribar a plantejar com a “impossible” però ha apuntat que ja han parlat amb científics i han estudiat experiències prèvies que avalen que el procés pot ser beneficiós. Ha reconegut que es tracta d’un procés llarg i complex però ha assegurat que si les coses es fan bé els resultats poden ser molt positius.
De fet, Gubern ha explicat que el projecte pren com a referència iniciatives similars a altres parts del moment. En concret, ell va poder veure en primer persona la recuperació d’una zona de Mèxic coneguda com a Cabo Pulmó i a partir d’aquesta experiència es va plantejar perquè no fer una cosa similar a Mataró. El projecte es diu Posidònia 2021 ja que la idea és que ja en cinc anys es puguin veure els primers efectes positius de la gestió de la protecció, com va poder observar a Mèxic.
D’altra banda, ha afirmat que els beneficis no seran només per a l’ecosistema natural sinó que ha augurat que “a mig i llarg termini també hi haurà un benefici socioeconòmic global”. Així, ha dit que la protecció de la zona pot permetre una major dinamització del port, exportar la vessant de l’ecoturisme i fer bona divulgació. “Es tractaria de convertir-nos en una referència”, ha resumit. Per poder fer-ho efectiu, ha recordat que cal el màxim suport de les administracions i per això també estan treballant en aquesta direcció.
