Les PAU se celebraran del 8 a l’11 de juny i acolliran uns 40.000 estudiants. El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Josep Ribas ha explicat que s’han adaptat “totes les condicions de seguretat i protecció necessàries” per garantir la seguretat contra la covid tant d’aquestes estudiants com dels 5.000 membres implicats en la realització dels exàmens.

Així, es mantindrà l’obligatorietat de la mascareta, les entrades esglaonades i diferenciades, la ventilació a les aules i la distància personal. Aquesta darrera però tindrà un petit relaxament i es passarà dels 2,5 metres entre persones als dos metres, fet que permetrà que alguna aula aculli algun estudiant més.

Un altre dels aspectes que es manté és la descentralització de les seus per fer l’examen. L’any passat es van triplicar els municipis de Catalunya que acollien tribunals i enguany es mantindrà aquesta mesura. La finalitat és la mateixa: “Evitar la mobilitat de l’estudiantat i distribuir-lo”, ha indicat Ribas.

Aquestes seus estaran com sempre en universitats públiques i, com l’any passat, en instituts. El secretari general del CIC ha agraït l’esforç als centres de secundària ja que enguany la selectivitat recupera el seu calendari habitual, a principis de juny, i coincideix per tant amb l’activitat acadèmica als centres. Això però ha fet que siguin menys els instituts que poden facilitar espais per acollir les PAU i és aquí on s’ha demanat el suport de les universitats privades.

Ribas ha explicat que finalment la UIC i la URL han cedit “molt amablement” part dels seus espais per acollir tribunals de les PAU. Ha afegit que és la primera vegada que es fan servir instal·lacions d’universitats privades per fer els exàmens i ha assegurat que es garantiran les mateixes mesures en totes les seus.

A nivell organitzatiu, ha demanat també als estudiants que donin positiu o que s’hagin de confinar per ser contacte estret que ho comuniquin tan aviat com en tinguin coneixement. D’aquesta manera s’avaluarà el cas i es donarà la solució perquè els alumnes puguin fer l’examen en un altre moment. En tot cas, Ribas ha assegurat que es buscarà la solució més adequada i aquests estudiants tindran els mateixos drets que la resta de la convocatòria ordinària.

Es manté l’optativitat

Des del punt de vista acadèmic, els exàmens mantindran també la major optativitat a l’hora de respondre les preguntes, com es va fer l’any passat. I és que Ribas ha recordat que els alumnes que s’examinaran la setmana que ve han viscut els dos cursos en pandèmia i han tingut la modalitat híbrida durant bona part del curs. Per això, es manté que l’estudiant pugui escollir d’entre una major optativitat de textos i problemes “aquells que s’adeqüen millor a la formació rebuda”.

Sobre les dificultats que han pogut tenir aquests alumnes per seguir el curs, Ribas ha assegurat que li consta que el Departament d’Educació ha fet l’esforç perquè tots tinguessin els mitjans necessaris. A més, ha afirmat que de l’avaluació dels resultats del 2020 no es va constatar un empitjorament en el rendiment a les PAU. Ara, amb més mesos de resposta i més coneixement sobre la pandèmia, confia que això es mantingui.

D’altra banda, ha considerat “prematur” pensar que alguns dels canvis introduïts en les PAU per la pandèmia es podrien mantenir en el futur, i especialment en l’edició del curs que ve. El secretari ha afirmat que estan centrats en l’organització d’aquesta edició i un cop acabi tot el procés i es faci una avaluació, es començarà a treballar en la futura edició.

Però mirant més al futur encara i amb el debat sobre si cal reformar la selectivitat, Ribas ha defensat que primer s’haurà d’esclarir quina és la reforma que s’aplica al batxillerat. Un cop això estigui clar ha assegurat que estan “oberts a qualsevol millora”. Ha recordat però que el 2017 ja es van introduir canvis cap a unes PAU més competencials i ha instat a esperar enllestir el procés sobre el batxillerat per plantejar què es farà amb la selectivitat.

Un batxillerat pandèmic

L’Alba Gual és una de les estudiants que aquest dimarts començarà les proves. “Fèiem un dia sí i un dia no, hi havia setmanes que anàvem dos dies a l’institut i tres a casa i setmanes que a l’inrevés”, comenta. Més tard, amb l’obertura de les restriccions, van poder tornar presencialment tots els dies però aquesta darrera setmana han optat pel format 100% online per evitar que si algú donés positius per covid s’hagués de confinar tota la classe.

Gual assegura que és “molt més complicat” seguir les classes des de casa i apunta que hi ha una clara escletxa digital. “En molt poques classes no vam rebre un missatge d’algú a qui no li carregava”, afirma i afegeix que els docents també tenien problemes. Aquesta estudiant creu que això fa que no tothom arribi a les PAU en igualtat d’oportunitats però afegeix que no és el primer any en què això passa. “La desigualtat hi ha estat sempre però aquest curs i el passat s’ha agreujat més”, manifesta.

Ella reconeix “pressió” durant dos anys amb la mirada del sistema fixada en aquest examen. “Sento que no arribaré a tot i que no em sortirà com m’hauria de sortir”, reconeix, tot i que afirma que persones que ja han fet les PAU li expliquen que no és tan difícil com els professors els hi diuen durant dos cursos.

Aquesta estudiant creu que el model educatiu no funciona i que hi ha una taxa “molt alta” d’abandonament durant el batxillerat. Rebutja però que la solució passi per modificar les modalitats que pots escollir o formular diferent la selectivitat i demana un canvi de tot el sistema educatiu, amb una educació pública amb els recursos necessaris.

Escoltar Josep Ribas i Alba Gual: