La matinada de dissabte a diumenge, els rellotges s’hauran d’avançar una hora. És a dir, quan siguin les dues, s’hauran de posar a les tres.

Aquest és un canvi que es fa a nivell europeu per aprofitar millor les hores de llum diürna.

El canvi d’hora, tal com el coneixem en l’actualitat, es remunta a la dècada dels 70, quan es va produir la primera crisi del petroli. El 1973, l’Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir tallar el subministrament als països que havien donat suport a Israel durant la guerra de Yom Kipur, el que incloïa a EUA i els seus aliats. Arran d’això, alguns països van decidir avançar els seus rellotges per aprofitar millor la llum solar.
Aquest canvi d’hora té impactes positius sobre l’estalvi i beneficia a sectors com el transport i les comunicacions, a la seguretat viària, les condicions de treball, la salut, el turisme i l’oci, sosté un estudi de la Comissió Europea.

A Espanya, el potencial d’estalvi en il·luminació pel canvi d’hora pot arribar a representar un 5% del consum elèctric en il·luminació, equivalent a uns 300 milions d’euros, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).

Des de fa molts, però, també es debat sobre els efectes negatius que pot comportar a nivell de salut, especialment entre els infants i les persones grans.

De moment, el canvi d’hora segueix el darrer cap de setmana de març i el darrer d’octubre.