L’obra ha estat la guanyadora del 53è premi Prudenci Bertrana.

Es tracta d’un relat “intimista” que combina present i passat a través de la història de dues dones d’èpoques molt diferents però que viuen experiències molt semblants relacionades amb el dol. Segons l’autora, es fa evident que en l’època dels ibers tenien una capacitat més gran de gestionar i superar la mort de familiars i amics, gràcies a la seva manera de pensar i veure la mort, conjuntament amb els seus rituals.

La història ens transporta al passat, al temps dels ibers inditekes, i ens descriu com era el territori i la gent d’aquells temps. Una de les poblacions que hi apareixen és Blanda, l’actual Blanes.

Esponellà confessa que ha estat molt difícil documentar-se per escriure l’obra perquè hi ha molt poca informació sobre els ibers del nord. De fet, els experts ja la van avisar des de bon començament que es tractava d’una tasca complicada, però va decidir seguir amb la seva recerca i finalment ha pogut veure els fruits del seu treball. I un d’aquests, ha estat el premi Prudenci Bertrana, que l’autora veu com un reconeixement de la seva feina.

Núria Esponellà, Autora

Aquest premi li arriba en un moment de gran dificultat pels autors, ja que a causa de la pandèmia no poden fer promoció dels seus llibres amb els habituals actes de presentació i l’únic que queda és confiar en el ‘boca-orella’. En tot cas, el llibre, ja ha arribat a la tercera edició.

Escolta l’entrevista feta a Núria Esponellà: