Arxiu

1-O, un any després

Les urnes de l’1-O van arribar de la Xina via Marsella

L’encarregat de dissenyar, encarregar i entrar les urnes de l’1-O a Catalunya assegura a TV3: “No sóc un heroi”

La gran obsessió del govern estatal els dies previs a l’1-O de l’any era localitzar i intervenir les urnes i les paperetes. Es van escorcollar nombroses impremtes i es va localitzar una important quantitat de paperetes. De les urnes, ni rastre. El divendres anterior al dia 1-O, la Generalitat en va fer la presentació. Eren molt diferents al que tothom esperava. L’organització va ser perfecte i el dia 1-O, totes eren al seu lloc a l’hora prevista.

En ‘Lluís’, l’encarregat de dissenyar, encarregar i entrar les urnes de l’1-O a Catalunya assegura: “No sóc un heroi”.

Des de l’anonimat, l’home explica en una entrevista al programa FAQ’s de TV3 que les 10.000 urnes es van fabricar a la Xina i que ell va assumir la factura.

Per fer possible l’1-O es van encarregar 10.000 urnes de plàstic que es van fabricar en només dos dies a la Xina, van arribar al port de Marsella en un trajecte de 25 dies en vaixell i, des d’allà, es van traslladar a la Catalunya Nord. Per poder passar els controls duaners, es va dir a les autoritats que el carregament eren capses que havien de servir per muntar “un castell” per commemorar els deu anys d’una colla castellera. Són alguns dels detalls que explica en ‘Lluís’, nom fictici de la persona que va aconseguir que els col·legis tinguessin urnes aquell dia.

‘Lluís’ ha explicat que des de la Catalunya Nord es van repartir les caixes a vuit punts de distribució arreu del territori català:  l’Empordà, Ponent, Osona, Bages, Tarragona, Pirineu, Baix Llobregat i Barcelonès. Ja anaven amb l’emblema del Govern català, i ha explicat que una qüestió de “reciclatge” va fer que no portessin escrites les paraules ‘Generalitat de Catalunya’. En aquest sentit, confiava que el 2 d’Octubre “seríem un país lliure” i que Catalunya seria ja una “república”. “Podien servir per una altra confrontació electoral”, ha comentat.
Una altra curiositat ha estat que es va triar del plàstic en lloc del metacrilat com a material de les urnes per ser més resistent i perquè “no calia muntatge” posterior, així com oferir més facilitats per al seu emmagatzematge. ‘Lluís’ ha explicat que al març de l’any passat va rebre l’encàrrec, tot i que no ha dit de qui. “No és ni convenient ni adequat dir qui és”, ha apuntat, recordant que en aquests moments hi ha persones imputades o en presó preventiva en relació a l’1-O.

Els altres “Lluïsos”

 Moltes altres persones anònimes van anar a buscar les urnes que s’havien d’utilitzar al seu poble en els punts prèviament fixats. Les van guardar sigil·losament a casa seva i la matinada de l’1-O, en alguns casos, fins i tot abans, les van portar fins als col·legis electorals. Era negre nit, i l’arribada de les urnes al seu lloc de destí, van ser un moment carregat d’emoció i il·lusió, “el referèndum, podia començar”.

 

Dies que formen part de la història

Els dies previs a l’1-0 del 2017 van ser de màxima pressió de l’estat a persones, entitats i institucions per evitar la celebració del referèndum.

Es va ordenar que Mossos d’Esquadra i Policies Locals intervinguessin tot el material relacionat amb la campanya i el referèndum, es van localitzar cartells i paperetes després de fer nombroses entrades i escorcolls a empreses d’arreu del país, es van tancar webs i es van detenir diversos alts càrrecs de la Generalitat.

 

20-S

El 20 de setembre la Guàrdia Civil, per ordre del jutjat número 13 de Barcelona, va entrar en diverses dependències de la Generalitat i va detenir alguns del seus treballadors. L’operació també va arribar a empreses privades i domicilis particulars. En total, 41 escorcolls i 15 detinguts.

La resposta ciutadana va ser immediata i centenars de persones es van presentar a les portes dels edificis ocupats per defensar “la democràcia i el Govern català”. La màxima concentració es va produir davant d’Economia, on la Guàrdia Civil hi va passar més de 20 hores. En aquell, punt, van intervenir Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) demanant “seguir la lluita amb calma i sense caure en les provocacions”. Ho van fer des de dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil. El que va passar després, ja ho sap tothom, porten pràcticament un any en presó preventiva.

 

Campanya atípica

La campanya del referèndum de l’1-O va ser del tot atípica. Hi havia diverses formacions que defensaven el Sí. No hi havia, però campanya del NO. El principal objectiu era que no es fes el referèndum.

L’atenció mediàtica estava posada més en els moviments de la Guàrdia Civil a les ordres del fiscal buscant paperetes i urnes, que dels arguments per votar una opció o una altra.

Diversos mitjans de comunicació també van rebre la visita de la “benemèrita” perquè feien publicitat de l’1-O o no agradava la direcció editorial que tenien.

En una declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat -després de reunió extraordinària del Consell Executiu- Carles Puigdemont es va refermar en l’1-O i va fer una crida a la ciutadania per donar una resposta “massiva i pacífica” davant de l’actitud “totalitària” de l’Estat. El president va asseverar que en les “darrers hores i avui” el govern espanyol ha “suspès de facto l’autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d’excepció”.

 

1-O

El diumenge 1-O, molts catalans i catalanes es van llevar ben d’hora ben d’hora per anar al seu col·legi electoral. Eren les cinc de la matinada i les places i carrers on hi havia els col·legis es van començar a omplir. En molts casos, molta gent ja hi havia passat el cap de setmana fent tallers, cantant, jugant a cartes o practicant esport amb els fills i els amics. L’objectiu era clar, calia votar, però el que encara era més important, que les paperetes i les urnes no fossin requisades. En aquella hora del matí, pocs es pensaven que la brutalitat per retirar les urnes seria tant i tant desmesurada com la que es va poder veure només unes hores després a molts punts del país.

Molts encara no saben ni quan ni com, però, les urnes i les paperetes van fer acte de presència i tot estava a punt per començar a votar.

Després d’un dia carregat d’il·lusió i tensió va arribar el recompte de vots amb una claríssima victòria del SÍ.

 

Aturada de país

Institucions, instituts i escoles tancats, carreteres tallades, manifestacions multitudinàries i molts comerços i empreses aturades, balanç de la jornada del 3-O.

Pel dimarts 3-O hi havia convocada una vaga general dels sindicats minoritaris i una Aturada de País per part de la Mesa per la democràcia després de les càrregues policials del diumenge anterior.

Els veïns de la Selva i el Maresme van sortir al carrer i van fer sentir la seva veu. A Blanes, es van fer diversos talls de carretera a la GI-682 (Blanes-Lloret) i GI-600 (Blanes-Tordera). A Lloret de Mar també es va tallar la carretera de Blanes.

A Tordera, el tall va afectar la N-II. Un nombrós grup de veïns acompanyats per diversos tractors va protagonitzar els talls. Al transport públic de viatgers també hi va haver un seguiment important.

Estada conflictiva

Abans de l’1-O, els veïns de Pineda de Mar i Calella ja no estaven gens contents amb la presència policial en establiments hotelers de la vila, una pràctica força habitual aquests darrers anys. L’actuació dels dia 1-O arreu del país, va acabar amb la paciència de tothom.

La mateixa nit del diumenge, quan els policies van tornar a Calella, van ser escridassats. Tot i la presència dels mossos, van sortir al carrer i van agredir diverses persones.

A Pineda, l’endemà mateix, també hi va haver concentracions ciutadanes a les portes dels establiments i escridassades al policies quan entraven i sortien.

 

27- Octubre

El 27 d’octubre de 2017 ja forma part de la història de Catalunya per dos fets pràcticament simultanis. A dos quarts de  quatre de la tarda, el Parlament declarava la República Catalana. Pràcticament al mateix temps, el Senat, donada via lliure al govern espanyol per aplicar l’article 155 de la Constitució. A un quart de nou del vespre, Mariano Rajoy, anunciava que el consell de ministres havia cessat Puigdemont i tot el seu govern, i havia convocat eleccions pel dia 21 de desembre.

 

2-Novembre

El dijous 2 de novembre, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar presó incondicional per als consellers destituïts Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó i Meritxell Borràs, i presó eludible amb fiança de 50.000 euros per a Santi Vila.

Després de que el Govern fos cessat, Carles Puigdemont i un grup de consellers es van desplaçar a Brusel·les (Bèlgica), com a capital d’Europa, “per explicar el que passava a Catalunya i donar-li un caire internacional”.

Puigdemont, i els consellers Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig no es van desplaçar a Madrid a declarar i la jutge Lamela va dictar una ordre internacional de detenció. Han estat les famoses euroordres que fins ara no han tingut cap efecte.

 

Imatges: Yoyo, M.A. Comas, Joan Maria Arenaza, Marc Muñoz, Aj. Blanes i ACN

Publicitat

CENTRE COMERCIAL ESPAI GIRONÈS

Camí dels Carlins, 10

17190 Salt (Girona)

T. 972405980

KIA EMPOR SPEED

C/. De Mas Vaixeller, 5 B

17300 – Blanes

T. 972353178

PNEUMÀTICS MORA

C/. València, 7

T. 972334584

Ctra. Accès Costa Brava, KM 4.7

T. 972353293

17300 – Blanes

TOYOTA JAPAND 21

Av. d’Europa, 50

17300 – Blanes

T. 972476406

 

Opel Alemand Automoció

Av. de l’Estació, 51

17300 – Blanes

T. 972335353

Ràdio Marina logo

RÀDIO MARINA | Sempre al teu costat | 100.3 FM | 96.2 FM

Ràdio Marina S.A.
A17063421
Ca la Guidó 1
17300 Blanes (Girona)
972 33 45 00

2021© Ràdio Marina · Disseny web: F/