El treball és obra de l’uròleg de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, Xavier Arnau Sabaté. La tesis doctoral, ha rebut la qualificació de cum laude

Segons els diversos paràmetres que s’analitzen es pot determinar quin tipus de càlculs pot tenir el pacient, i per tant, fer un tractament preventiu. L’estudi demostra que existeix una relació directa entre la tipologia de lesió que s’observa via endoscòpica a la papil·la renal del pacient i el tipus de litiasi que aquest desenvolupa i la bioquímica d’orina de 24 hores que presenta el malalt.

Entre un 5% i un 15% de la població té pedres al ronyó i en la meitat dels casos es reincideix en pocs anys.

Les conclusions ja s’han presentat en un congrés d’urologia a Dinamarca i properament es presentarà a Chicago, als Estats Units.

Escoltar Xavier Arnau Sabaté:

De pedres al ronyó n’existeixen de diferents tipus i també hi ha diferents causes que provoquen aquests càlculs. Fins al moment, la comunitat científica havia demostrat que la litiasi renal es podia desenvolupar a partir de dues tipologies de lesions diferents, d’una banda la placa de Randall i de l’altra, la calcificació intratubular. Però, mai fins ara, s’havia demostrat que aquestes lesions corresponien a la imatge endoscòpica observada durant la cirurgia.

En els últims anys, i gràcies als avenços tecnològics, la litiasi renal s’ha tractat amb un tipus de cirurgia mínimament invasiva (Retrograde Intrarenal Surgery) que permet accedir a través de la via urinària a l’interior del ronyó sense la necessitat de fer cap incisió a la pell. Aquesta tècnica permet obtenir imatges de gran precisió de l’interior de l’òrgan i per tant veure si hi ha qualsevol alteració.

Tractament preventiu

El treball del doctor Sabaté, que li ha comportat 4 anys d’estudi, permet saber que els  pacients en els quals s’observa via endoscòpica la lesió de la placa de Randall tendiran a la formació de litiasis de l’oxalat càlcic monohidrat papil·lar i a una baixa concentració de citrat a l’orina (hipocitratúria). Mentre que un pacient en el qual s’observin calcificacions intratubulars tindrà tendència a formar litiasi d’oxalat càlcic dihidrat i fosfat càlcic, així com a acumular una concentració excessiva de calci (hipercalciúria) i de fosfat (hiperfosfatúria) a l’orina.

Amb aquest coneixement més profund de la malaltia i un cop coneguda la lesió que causa la litiasi, el pacient pot iniciar un tractament mèdic preventiu que evitaria recaigudes i procediments quirúrgics més invasius.