“Ser Obreres de Santa Cristina és un orgull”

El dia més esperada pels lloretencs i lloretenques durant la Festa Major del poble és la de Santa Cristina, la seva patrona. Actes com la processó a l’Ermita de Santa Cristina, el Ball de Plaça, o la regata del “s’amorra amorra” són els més coneguts. Un dels fets amb més expectació dels últims anys és saber les quatre obreres que representaran a l’Obreria de Santa Cristina i ballaran el Ball de Plaça, una tradició amb segles d’història. Aquest any les Obreres de Santa Cristina són la Paula Blanch, la Marta Esqueu, la Júlia Martínez i la Mireia Jolis.

Quina va ser la primera reacció que vau tenir quan us van comunicar que seríeu les Obreres d’aquest 2016?

Paula Blanch: Molta il·lusió. A més vaig poder compartir el moment amb la Júlia que és la tercera obrera i ens vam emocionar molt, fins i tot amb alguns plors. Per a la meva família també és una tradició molt arrelada ja que els meus pares, les meves cosines i les meves tietes van ballar el Ball de Plaça. Poder ser protagonista d’aquesta experiència és molt bonic.

Júlia Martínez: La primera reacció va ser cridar i abraçar-nos. Un cop ho tens assimilat del tot fa molta il·lusió.

Marta Esqueu: Molta emoció. Al principi costa de creure i és a partir de l’Aplec dels Perdons quan realment ho comences a assimilar.

Mireia Jolis: Al principi no n’ets gaire conscient. Estàs nerviosa i et fa il·lusió però també estàs una mica espantada.

Quan i per què vau decidir que voldríeu ser Obreres?

M.J: Des de que ets petit que a casa parlen de la tradició i també vas a veure el Ball de Plaça. Si ho vius des de sempre fa il·lusió i a partir dels setze anys, que és quan pots escriure la carta per demanar ser obrera, ja t’ho planteges seriosament i decideixes tirar endavant.

J.M: Totes ho hem viscut des de petites i crec que això dóna un punt d’il·lusió per voler arribar a ser obrera.

P.B: En el meu cas sí que s’ha viscut molt a la família i fa gràcia poder formar-ne part.

Què s’ha de fer per poder arribar a ser obrera?

M.E: S’ha d’escriure una carta a l’Obreria que es pot començar a fer a partir de quan tens 16 anys. S’envia cada any fins als 22 anys. En aquesta carta has d’expressar quines són les teves motivacions per voler arribar a ser obrera en un futur. També es valora la teva implicació amb els actes que realitzi l’Obreria.

P.B: És important ser constant amb les cartes i sentir la tradició.

Ara que ho sou, que és per vosaltres ser obreres?

J.M: Per mi és una alegria i el fet de viure-ho amb les amigues i amb la resta de la gent que t’anima fa que l’emoció es multipliqui.

M.E: Crec que totes també compartim un sentiment d’orgull.

M.J: I de responsabilitat perquè és un càrrec que et demana certa implicació amb els actes que pugui organitzar l’Obreria ja que en alguns hi hem d’assistir com a representants de l’entitat.

Podeu explicar breument quina és la tradició del Ball de Plaça?

M.E: El Ball de Plaça representa la llegenda d’un musulmà que demana la mà a una cristiana. Li ofereix una almorratxa i ella en senyal de rebuig la trenca. Llavors la tradició diu que si no se’t trenca l’almorratxa no et casaràs.

M.J: El ball simula la tradició. Per exemple, la primera volta la fem agafades amb la parella i  representa el festeig i el moment que trenquem l’almorratxa fa referència al rebuig. Diria que els primers registres del Ball de Plaça es remunten al 1500 i al llarg dels anys també hi ha hagut canvis. Antigament es feia a la Plaça d’Espanya i els dies de Santa Cristina, Sant Jaume i Sant Elm tenien obreres diferents. Cada dia es feia el ball amb les obreres de cada Obreria però amb els anys es va anar perdent menys les de Santa Cristina que s’han mantingut.

El Ball de Plaça és un dels actes més coneguts de la Festa Major de Lloret, podeu dir alguns altres en els que les obreres hagin de participar?

P.B: Es comença amb L’Aplec dels Perdons que és quan es fa el relleu de les obreres, després ve l’Aplec de la Sardana i la participació a la Marxa de les Ermites que organitza el Xino Xano. Aquests són els que es repeteixen cada any.

M.J: A més també ens conviden a certes celebracions que vagin sorgint com els sopars o concerts de l’estiu. El dia abans de Santa Cristina també anem a netejar l’Ermita o participem en el sorteig de la posició dels llaguts de la regata.

Des de que us ho van comunicar, quins han estat els primers preparatius que heu fet?

M.J: El primer de tot és pensar qui serà el teu ballador.

M.E: Després has de començar a mirar vestits i sabates, a preparar el vano o pensar quin pentinat et faràs.

J.M: També has de pensar en el regal que fem als angelets que ens acompanyen al matí a Santa Cristina o pensar l’ofrena que realitzem a l’Ermita.

Per què heu escollit a en Francesc Farré, en Kevin Felip, l’Àlex Masgrau i en Sergi Perpinyà com a balladors?

P.B: Crec que necessites confiança i compenetració amb el teu ballador i amb en Francesc estaré molt a gust. De fet aquests mesos que hem estat preparant sempre m’ha fet costat. Som molt amics.

M.E: Des de petits que amb en Kevin dèiem que si algun dia ballava li demanaria a ell. Als dos també ens fa molta il·lusió.  Com ha dit la Paula, el ballador ha de ser una persona a qui li tinguis molta confiança perquè és una cosa compartida.

J.M: Amb l’Àlex som amics de tota la vida i sempre ens hem portat molt bé. Porta molt bon rotllo i necessito al meu costat algú que em doni bones vibracions.

M.J: Busques algú amb qui tinguis confiança, que et pugui tranquil·litzar en aquell moment de nervis a la plaça i que ho puguem compartir els dos. Cadascú de nosaltres té una història una mica diferent per escollir: amics de tota la vida, la parella o promeses de petits. Tot el que volem és que els vuit ho gaudim al màxim.

Quina experiència i record espereu emportar-vos d’aquest any?

P.B: Aprofitar tots els actes perquè estem veient que passa molt ràpid. Tenir un record bonic de tot en general i que el dia del ball surti tot bé.

M.J: Durant la festa que tot vagi bé i que ho puguem gaudir al màxim. En general esperem recordar una experiència bonica, i el fet que tots vuit ens portem bé li dóna un valor més emotiu.

M.E: Espero emportar-me una experiència molt maca i que hi puguin estar les màximes persones donant-nos suport. També m’agradaria mantenir aquesta nova relació que s’ha format entre nosaltres.

J.M: El que més m’agradaria és no estar massa nerviosa i no poder-ho gaudir i, sobretot, agafar la calma que es necessita per viure-ho al màxim. Crec que en general el que esperem és viure-ho amb molta alegria i que la gent que ho comparteix amb nosaltres també ho visqui de la mateixa manera.

Anna Gibernau

Categories: Societat.