Durant el mes d’octubre de 2018 s’ha portat a terme la segona campanya d’excavacions arqueològiques a l’església de Vilademont. A l’igual que la campanya anterior, que va tenir lloc durant el mes d’agost d’aquest mateix any, l’excavació ha estat promoguda i finançada per l’Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa, una entitat que té, entre els seus objectius, la recuperació i posada en valor del nombrós patrimoni històric que s’ha conservat en el terme de Tossa de Mar.

L’excavació ha estat portada a terme pels arqueòlegs Jordi Merino Serra i Anna Vargas Coll i ha comptat amb la col·laboració de la Brigada de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tossa de Mar, que ha talat els arbres que hi havia a l’interior de la nau de l’església, i de Josep Pujol Ferrer, el qual, de manera desinteressada, ha efectuat el rebaix de l’interior de l’església amb l’ajuda d’una màquina excavadora de petites dimensions.

A la primera campanya es va poder localitzar i excavar tot el perímetre de l’església, un senzill edifici amb l’absis orientat a l’est i la porta al costat de migdia. Els murs, que conserven entre una i tres filades, són molt gruixuts, amb una amplada mitja d’uns 90 centímetres. Estan lligats únicament amb fang, sens morter de calç.

La segona campanya s’ha centrat sobretot a l’interior de l’edifici. Primer s’han talat els arbres i la vegetació que dificultaven l’excavació i després s’ha efectuat un rebaix general a l’interior de la nau amb una màquina excavadora de petites dimensions, d’entre 30 i 40 centímetres de potència.

La posterior excavació amb mètodes manuals ha permès recuperar la totalitat de l’edifici, que no té cap compartimentació interior. Tampoc hi ha indicis de cap pavimentació, tot i que tampoc era necessària, atès que el subsòl natural ha estat retallat formant una superfície planera gairebé perfecte, amb uns pocs centímetres de diferència entre els dos extrems de la nau.

També s’ha acabat d’excavat la base de l’altar, formada per cinc blocs de pedra de dimensions considerables, units també amb fang, que formen un quadrat de gairebé un metre de costat, damunt del qual hi hauria l’altar.

A l’igual que a la campanya anterior, el material arqueològic recuperat és molt escàs, tot ique ens permet fer una primera datació aproximada d’entorn dels segles X i XI dC.

La ubicació d’aquesta església a Vilademont, allunyada del mar, s’explica pel perill que suposava durant els segles centrals de l’edat mitjana la pirateria i la proximitat d’Al-Andalus. En aquesta època la població es fa traslladar del litoral cap a l’interior. Sembla versemblant que aquesta església -amb una capacitat per a una cinquantena de feligresos- estaria vinculada a la propera Torre de Gorg Gitano i a l’existència d’un poblat medieval d’on provindria el topònim de Vilademont.

L’any  966 en el seu testament el comte Miró va fer donació de la Vall de Tossa a l’Abadia de Santa Maria de Ripoll. En aquest document s’esmenta la presència a Tossa de dues esglésies parroquials: la de Sant Vicens -que s’ha identificat amb la capella de Sant Benet i que hauria canviat la seva advocació en ser traslladada la parròquia a l’església de Vila Vella quan aquesta fou construïda- i la de Sant Lions. Tot i que avui dia Salions és un topònim vinculat a un antic mas, a una platja i a una urbanització, els arqueòlegs no descarten que aquest topònim es traslladés i que originàriament Sant Lions fos l’advocació de l’església recentment excavada. Caldria, però localitzar documentació que confirmés aquesta identificació.

De moment, desconeixem la situació de l’hàbitat que hi hauria en un lloc proper a l’església. Es conserven restes a uns 200 metres cap a l’est, en direcció a la torre del Gorg Gitano i hom recorda, de fa anys, l’existència de diversos murs al nord i gairé a tocar de l’església, que caldrà recercar.

Finalment, cal destacar, una vegada més, la gran riquesa patrimonial del terme municipal de Tossa de Mar que comença a la prehistòria i, amb poques interrupcions, arriba fins els nostres dies.