Lluitar contra un càncer en la crisi del coronavirus

Les persones que pateixen un càncer es troben aquests dies amb una situació d’incertesa afegida a la preocupació per la pròpia malaltia. El risc de contagiar-se en la pandèmia de coronavirus o els desplaçaments a l’hospital per rebre tractament en un moment de molta pressió assistencial pel covid-19 i a més, amb l’acompanyament dels familiars limitat, són algunes de les situacions sobrevingudes per a aquestes persones.
El cap del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero, vol donar un missatge de tranquil·litat: “Estem aquí per al que calgui, per donar-los el millor tractament, per prendre decisions amb ells. Els volem protegir i cuidar bé”.
La Maria Dolors, veïna de Blanes, té càncer d’endometri i actualment està en tractament de quimioteràpia, que es podria endarrerir per la pandèmia del coronavirus.
Li van diagnosticar la malaltia fa tres anys i, després d’una recaiguda, torna a estar en tractament: ‘és una incertesa, no sabem si les visites es faran al final o no. Tampoc sabem quan es farà el tractament. Vivim amb por de sortir al carrer per si ens contagiem’.

“Els pacients estan preocupats per com els pot afectar la situació de la pandèmia de covid-19 a l’evolució de la pròpia malaltia”, reconeix el doctor Tabernero. El cap del Servei d’Oncologia Mèdica recalca que tots els professionals -oncòlegs, infermers, farmacèutics, rehabilitadors, psicooncòlegs, entre altres- “estan oferint el millor per donar suport als pacients i perquè se sentin ben cuidats”.

No totes les persones amb càncer poden tenir un risc superior davant un eventual contagi de coronavirus ja que no totes estan immunodeprimides, indica el doctor Tabernero. Hi ha molts tipus de càncer, moments de la malaltia i afectacions. Sí que tractaments com les quimioteràpies o immunoteràpies poden tenir un risc superior d’immunosupressió.

Per això, els especialistes subratllen la importància de les mesures establertes per a tota la població, com el confinament a casa excepte en aquelles situacions en què sigui absolutament imprescindible sortir; evitar els contactes o rentar-se amb freqüència les mans, entre altres.

“Les persones que pateixen un càncer i els seus familiars tenen molts dubtes sobre com actuar en aquests moments. Estan bastant angoixats i pateixen per les decisions que han de prendre. El que els diem és que escoltin el criteri de l’oncòleg”, subratlla Mireia Golobardes, psicooncòloga de l’Associació Espanyola Contra El Càncer (AECC) de Barcelona.

Escoltar la Maria Dolors i el doctor Josep Tabernero:

El servei oncològic continua amb alguns canvis per reduir riscosEl Departament de Salut va donar una instrucció perquè els hospitals ajornessin les proves i operacions no urgents per poder donar resposta als casos greus de covid-19 i continuar atenent les urgències i tractaments essencials, com son els oncològics. “Estem oferint el servei al 100%”, destaca el doctor Tabernero.

Això sí, la crisi del coronavirus ha portat els serveis d’oncologia a introduir alguns canvis com potenciar les visites telemàtiques. Així, algunes consultes per comunicar resultats de controls s’estan fent per telèfon per reduir els desplaçaments als hospitals. En cas, però, que les proves necessitin explicacions més complexes o hi pugui haver alguna dificultat de comprensió, les visites es mantenen presencials.

Un altre canvi que pot comportar la crisi del coronavirus és la demora de determinats tractaments sempre que hi hagi marge, explica el doctor Tabernero. “Els professionals prenen la millor decisió en valorar el risc i el benefici dels tractaments”, assenyala el que també és cap del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i un dels professionals de més prestigi internacional en aquest àmbit.

Per exemple, si un pacient ha de rebre un tractament immunosupressor, els especialistes valoren endarrerir-lo algunes setmanes en espera que es redueixi la càrrega viral del coronavirus a l’entorn. No és una situació exactament nova, ja que decisions així també s’han sospesat, per exemple, en hiverns de fred sever o de nevades que poden comportar més risc d’infeccions. En tot cas, deixa clar el doctor Tabernero, són decisions individualitzades després de valorar els avantatges i els inconvenients i de parlar-ho amb els pacients.

Hospitals buits de familiars però plens de compromís

Els hospitals han limitat l’acompanyament dels familiars perquè una de les màximes preocupacions és que els centres no siguin zones de risc de contagi de coronavirus i això ha comportat un tomb en la imatge habitual dels passadissos o les sales d’espera. “M’ha sorprès veure l’Hospital Clínic tan buit; l’hospital de dia i la zona de la Fundació Josep Carreras”, explica Blanca, que acudeix unes tres vegades a la setmana al centre barceloní per rebre les plaquetes, les transfusions de sang, les cures i fer analítiques.

“Les persones que pateixen un càncer, a més de coratge, tenen una gran sensibilitat per comprendre la situació que estem vivint amb la pandèmia de coronavirus i entenen perfectament que no els puguin acompanyar els familiars, o com a màxim un si és molt necessari. És admirable la col·laboració tant dels pacients com dels familiars”, assenyala el doctor Tabernero.

“Alguns familiars es mostren bastant neguitosos perquè són les persones que surten a comprar menjar o a la farmàcia i tenen por de contagiar-los. El que els diem és que extremin les mesures de protecció general però que intentin no alterar-se més del compte en pensar que s’estan a punt de contagiar si encara no ha passat; que en la mesura del possible no anticipin aquestes situacions”, diu la psicooncòloga de l’AECC.

En el cas de la Blanca, l’acompanya la germana però no baixa del cotxe. L’hospital els ha facilitat un certificat en cas que la policia les aturés per anar dues persones dins el mateix vehicle. “És millor que els familiars no s’exposin, perquè, a més, són els nostres cuidadors. La mare és la meva principal cuidadora i ella és una persona gran i, per tant, dins del col·lectiu de risc davant del coronavirus”, assenyala Blanca.

“Les infermeres fan tot el possible per protegir-nos. Abans anava jo a la farmàcia de dispensació ambulatòria de l’hospital i ara són elles qui em tenen els medicaments preparats”, destaca Blanca, que agraeix l'”esforç sobrehumà” dels professionals de l’Hospital Clínic sobretot en aquesta situació, així com a la Fundació Josep Carreras. I no s’oblida del compromís dels seus quatre donants de plaquetes, que no coneix, però que anomena, amb afecte, els seus ‘pretendents’: “Són els meus herois particulars. Ells continuen desplaçant-se als centres sanitaris perquè jo pugui rebre les plaquetes”.

Categories: Salut i Sanitat.