En aquest sentit, Mons explica que en alguns casos tenien dificultats per fer la feina seguint la normativa que dictava el ministre de sanitat, Salvador Illa. “Les bosses sanitàries dels difunts que requeria l’administració no les trobaves enlloc, i ens vam haver de buscar algú que ens les fabriqués”, assenyala el president d’Asfuncat.

Mons assenyala que particulars i ajuntaments van facilitar-los els EPI que necessitaven per evitar els contagis per la covid quan anaven a recollir una persona que havia mort per la malaltia. “Els ho hem d’agrair molt, perquè van veure com havíem de treballar i ens van ajudar com van poder”, concreta.

Un esforç “ingent”

El president de l’associació també vol posar en valor “l’esforç ingent” que van fer les empreses i els treballadors del sector per poder donar el servei necessari. En aquest sentit, remarca que en algunes zones com Barcelona, la seva àrea metropolitana o la conca d’Òdena van veure com se’ls multiplicava per sis el nombre de serveis que fan habitualment.

“El volum de feina va ser molt gran per poder cobrir la demanda que teníem, especialment en hospital i centres geriàtrics. Durant l’última setmana de març i la primera d’abril la situació va ser molt crítica”, remarca Mons.

Des d’ASFUNCAT, però, lamenten que no se’ls reconegui com a d’altres sectors com pot ser el sanitari o els cossos de seguretat i recorden que “han estat al peu del canó” en un moment difícil. “No formem part del col·lectiu que se’ls dona les gràcies, i això ens dol”, assenyala Josep Maria Mons.

No es van poder repatriar

El president d’Asfuncat també ha fet referència als difunts estrangers per la covid que no s’han pogut repatriar, i que han hagut d’enterrar a Catalunya. En aquest sentit, Mons explica que s’han viscut “situacions dures” perquè calia buscar un lloc on enterrar aquestes persones, ja que l’ordre ministerial no permetia embalsamar el cos, per repatriar-lo després.

Amb tot, des d’Asfuncat expliquen que algunes famílies han volgut fer la cerimònia un cop ha passat la pandèmia.