Arxiu

Descobriments arqueològics al Castell de Sant Iscle de Vidreres

agost 12, 2018
Vidreres

Els arqueòlegs han descobert dos panys de muralla i una torre del segle XII al castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva). Les restes, fins ara desconegudes, permeten endinsar-se dins la primera fase d’aquest fortificació, que pertanyia al Vescomtat de Cabrera. Com explica el director de les excavacions, l’arqueòleg Joan Llinàs, les troballes han aparegut de manera totalment “inesperada” entre la façana sud i el fossat, i han suposat “la sorpresa” d’aquesta campanya (la catorzena que es porta a terme al castell). Aquestes, però, no són les úniques restes del segle XII que s’han documentat. A la sala de la cisterna, s’ha localitzat un altre tram de muralla, un mur i una llar de foc rudimentària (feta d’una solera d’argila i un cèrcol de pedres).

El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII. De fet, la primera evidència històrica que se’n té és del 1194. Apareix com a ‘Castrum Sancti Asciscli’ en un pacte que van segellar l’aleshores vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar.

Des del 2005, a l’indret s’hi fan excavacions periòdiques. Dirigides per l’arqueòleg Joan Llinàs, a les campanyes hi prenen part joves que participen en camps de treball. La d’aquest 2018, que s’acaba aquest divendres, ha estat la catorzena excavació que es porta a terme al castell.

Aquest estiu, els treballs s’han centrat en quatre zones del castell. I és entre la part sud i el fossat on ha aparegut “la sorpresa” d’aquesta campanya, com explica Llinàs. De manera inesperada, s’han localitzat les restes de dos panys de muralla i d’una torre del segle XII. Segons concreta l’arqueòleg, es tracta “d’importants restes de la primera fase del castell”, que fins ara eren “totalment desconegudes”.

A més, l’excavació que s’ha fet a la sala que acollia la cisterna del castell també ha estat fructífera. Aquí, s’han documentat altres evidències del segle XII. Entre aquestes, en destaquen “un tram de muralla, un mur i una rudimentària llar de foc, feta d’una solera d’argila i un cèrcol de pedres”, explica l’arqueòleg.

A més, a la sala de la cisterna també s’han localitzat dotze nous enterraments (dels quals ara se’n farà l’estudi antropològic corresponent). Segurament formaven part de la necròpolis que hi havia a l’indret durant els segles IX i X; és a dir, anterior a la construcció del castell.

Amb les d’aquest 2018, ja són 55 les inhumacions que s’han trobat a l’indret. “La majoria d’aquests enterraments corresponen a nens petits; un fet gens estrany a causa de la gran mortalitat infantil pròpia de l’època”, concreta Llinàs.

La tercera zona del castell de Sant Iscle on s’ha treballat és al costat oest de la fortificació (que es va ampliar durant el segle XIV, l’època de màxima esplendor del Vescomtat de Cabrera). En concret, s’ha excavat en una de les dues grans estances que s’hi van afegir (la de la part sud). Aquí, s’han documentat restes del segle XV (l’enderroc de la teulada i quatre petites cubetes de calç emprades per construir o reparar murs).

Per últim, els joves del camp de treball també han començat a excavar el sector exterior de la muralla nord. L’objectiu, aquí, era localitzar les restes de les fases més antigues del castell (que es preveuen documentar en properes campanyes).

Foto ACN