Veus que no veus. Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació

El dret a la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels drets humans que ha estat,
sistemàticament, més vulnerat. Històricament, les dones han encapçalat moltes
revolucions per a la millora dels drets humans i socials. Malgrat aquesta lluita constant,
avui, en ple segle XXI, encara no hem aconseguit la igualtat efectiva.
Els moviments feministes de tot el món reclamen que cal alçar les veus i fer‐se escoltar.
Per això, s’han unit en una “Vaga de totes” que reivindica, un cop més, els drets humans,
la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits, i el dret de les pròpies dones a
decidir sobre tot allò que les afecta, incloent‐hi el propi cos.
L’androcentrisme i el patriarcat són les principals causes de les desigualtats i de la
violència masclista i és aquesta realitat la que hem de combatre.

A Catalunya volem enfortir les veus de les dones a tots els àmbits, tant en l’esfera pública
com en la privada, atès que, massa sovint, les opinions de les dones són silenciades o
situades en una posició inferior. Cal respectar les veus de les dones, no silenciar‐les i
ignorar‐les. Volem que les veus de les dones siguin lliures, visibles arreu de la societat, en
tots els sectors professionals, acadèmics, polítics i socials. Les veus de les dones són un
valor del qual cap societat en pot prescindir.

Els mitjans de comunicació constitueixen una eina molt poderosa per a la transmissió de
valors i imaginaris igualitaris, però, malauradament, també per a la perpetuació de les
desigualtats entre dones i homes. Als mitjans de comunicació de Catalunya les opinions
de les dones continuen sent poc visibles. Actualment, les dones només protagonitzen el
28% de les informacions. La veu autoritzada i pretesament més experta continua sent la
masculina.

Com a Govern i com a societat hem de vetllar perquè els continguts dels mitjans de
comunicació enforteixin les veus de les dones: difonent al màxim les seves aportacions,
exigint una comunicació amb perspectiva de gènere, eliminant barreres per a l’accés a les
TIC, convidant els mitjans a l’establiment de pautes d’autoregulació, elaborant guies de
recomanacions de comunicació no sexista, promovent eines i bones pràctiques per
garantir la presència paritària, tant a nivell de continguts com de professionals i d’equips
directius, ajustant les col∙laboracions i els ajuts d’acord amb allò que determina la Llei
d’Igualtat efectiva de dones i homes, i oferint suport a les xarxes de periodistes i
comunicadores que treballen per una comunicació respectuosa amb les dones.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català de les Dones, vol
implicar els mitjans de comunicació en la normalització i l’eliminació d’aquests imaginaris
que reprodueixen dia a dia rols i estereotips sexistes. Per això, el Pla estratègic de
polítiques de gènere del Govern comptarà amb un eix per a la visibilització de les dones
als mitjans comunicació. Aquest Pla promourà un avenç significatiu pel que fa a la
influència de les dones en l’àmbit públic, especialment als mitjans de comunicació. Per
executar‐lo caldrà la complicitat i implicació de tots els mitjans de comunicació per arribar
a la paritat en tots els programes d’opinió, amb una representació i difusió justa,
equilibrada i positiva de les fites assolides per les dones en els diferents àmbits i
disciplines socials.

L’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi ens recorda que ser feminista no és només una
cosa de dones, que “tothom hauria de ser feminista”. Els mitjans de comunicació també.
Volem i necessitem mitjans de comunicació feministes per poder construir una societat
justa i igualitària per a totes les persones.
Reivindiquem aquest 8 de març les “Veus que no veus”.