L’Ajuntament d’Arbúcies organitza un acte d’homenatge al cementiri on hi ha enterrades les 112 víctimes del sinistre
El sinistre va tenir lloc el 3 de juliol de 1970 quan un avió Comet 4 de la companyia Dan-Air, provinent de l’aeroport de Manchester i amb destí final a l’aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el cim de Les Agudes del massís del Montseny] En total van morir 113 persones (106 passatgers i 7 tripulants), dels quals 112 van ser identificats. Es tracta de l’accident aeri més important ocorregut mai a Catalunya i el 8è més greu pel que fa a víctimes d’Espanya.
L’aparell accidentat es tractava d’un de Havilland DH-106 Comet 4. El vol de la companyia Dan Air va partir de l’aeroport de Manchester a les 16.08 del 3 de juliol de 1970. A causa d’alguns retards a la zona de París, l’aparell es va haver de desviar de la ruta prevista; tot i això, a les 17.53 el pilot ja va contactar amb el centre de control regional de Barcelona, i a les 17.59 l’avió ja s’apropava a la ciutat catalana i començava les maniobres de descens. Mentre l’aparell feia un gir cap a l’esquerra per situar-se als 140 graus, la tripulació va informar erròniament que estaven sobrepassant la balisa no direccional de Sabadell; el controlador no es va adonar de l’error a causa d’un altre avió que sobrevolava la zona i va autoritzar el pilot a continuar el descens fins als 2.800 peus (uns 850 metres). Aproximadament a les 18.05 l’aparell, quan volava a uns 3.800 peus d’altitud (uns 1.150 metres) es va estavellar contra els faigs de la falda nord-est del cim de Les Agudes, que aquella tarda, es trobava molt ennuvolat.
Monument funerari en record a les víctimes al cementiri d’Arbúcies
Les víctimes –totes elles britàniques, la majoria de la regió de Lancashire– anaven de vacances a la Costa Brava i, en un principi, els seus cossos havien de ser repatriats al Regne Unit, encara que finalment els cadàvers van ser enterrats al cementiri d’Arbúcies. La cerimònia religiosa va ser oficiada pel reverend Boix Taberner i pel pastor anglicà Herold Wilson sota la presència de les banderes anglesa i espanyola. Alguns familiars de les víctimes van assistir a l’acte, així com autoritats locals i habitants de la zona. La reina Elisabet II va enviar un missatge de condol a les famílies dels desapareguts.
